TOT, HO VAM FER NOSALTRES!

TOT, HO VAM FER NOSALTRES!

Són com a fillets petits. Si segueixen així, no hi seria sobrer de construir una espècie d'Ajuntament de Madurodam --un poble en miniatura governat per infants que hi ha prop de la capital d'Holanda-- que, sens dubte, seria una gran atracció turística per als visitants de l'illa. L’única diferència apreciable la tindríem en el fet que aquí no ens caldria de cercar jovenets, n'hi hauria prou a mostrar tal com són els regidors, consellers, ministres, diputats i senadors que tenim, autèntics clons dels nois holandesos.

Fixeu-vos-hi. Cada vegada que un equip de govern, de qualsevol tendència, aprova una obra o quelcom, l'oposició --si abans ha comandat-- diu que aquell/a era un projecte que ells ja havien presentat o promogut. Curiosament, mai no es responsabilitzen de les mancances que van deixar ni de la situació econòmica que hom pateix des que van abandonar el tron. I això val en totes les èpoques i per a tots als partits. Sembla com si patissin el complex del màgic Andreu que es penja medalles cada cop que ha fet un truc d'il·lusionisme. Potser el motiu és que tots plegats ens volen vendre això precisament: il·lusionisme.

Encara record com un exregidor del PSOE d'Alaior reclamava que totes les millores fetes en aquell poble pels ajuntaments populars --parl de l'època d'Antoni Pons Timoner-- les havia fet el Govern central, aleshores socialista. El pobre Toni, esglaiat només va poder dir: Llavors, nosaltres no hem fet res en tots aquests anys? Ho va dir amb una cara de pena... Altres vegades ha estat el papers s’han canviat, i ha estat el PP qui s’ha volgut apoderar de les coses fetes pels socialistes. En canvi quan es tracta de justificar quelcom no agradable ho paga l’herència rebuda. Quantes vegades no hem sentit a dir que tal urbanització s’havia completat durant una legislatura perquè l’havien aprovada els consistoris precedents? Quantes vegades no haurem sentir a dir que no es podia gastar més perquè l’alcalde anterior havia deixat la caixa plena de teranyines? En definitiva: els contraris mai no fan res, només gestionen malament i malbaraten la iniciativa dels que són desplaçats de la cadira.

També ha succeït que si el projecte no ha reeixit ha estat refusat pels seus autors. Tenim el cas de la nova seu del Consell, obra del PP inaugurada per l'esquerra, que ara sembla que és una despesa innecessària i faraònica. Ara bé, el dia de la inauguració hi eren tots a fer-se la foto.

Tot plegat sembla que hi ha unes ganes boges de presumir i de dir: Això, ho vaig fer jo! Nogensmenys, els vertaders autors de qualsevol obra han estat "Contrucciones Pío", els pobres paletes que s'hi han torrat i remullat per fer-les i els contribuents --els que no defrauden, evidentment-- que són qui les han pagades. Els polítics només hi han posat el pit per clavar-hi la medalla, la cara per sortir a la foto i les tisores per tallar la cinta el dia de la inauguració; l'únic esforç real que han fet ha estat estirar el fil que descobria la placa commemorativa i tastar l'aperitiu, normalment fet fora d'hores, a què conviden tots els visitants per celebrar-ho.

Hermann Goering, famós general i ministre, tenia un afany desmesurat a anar ben empolainat guarnit i a prestar el seu sau a penjar-hi medalles. Sortosament per a ell, duia prou pitrera per col·locar-n'hi moltes. El problema rau en els estrets de pit. Us imagineu on les podria dur Aznar, petit i de poca amplada? O Zapatero, que tampoc no és gaire ample? Aquest, llarg i prim, encara se les podria penjar una sota l'altra gràcies a la seva alçada. L'altre, pobret, ni això. Potser ho acabarà fent de la seva cuidada cabellera --que tenyida de vermell seria una còpia exacta de la beca d'un requeté--. Tanmateix els habitants del Tirol claven xapes al seu capell.

Cal tenir pitrera per passar a la història. L'Espai Commemoratiu Goering, només superat en superfície per l'amplada de l'Espai H. Kohl --sortosament dedicat a altres usos-- és l'objectiu de molts polítics. "Heil, Hermann! Els qui volen ser reeelegits, t'admiren!"