Justícia, pau i molta parcialitat

Des de fa poc, ja “funciona” a Menorca el moviment Justícia i Pau. Sens dubte és una bona notícia. Aquest moviment ha aconseguit un prestigi merescut i la seva tasca mereix més elogis que crítiques. Dit això, discrep profundament amb el “Manifest de creients sobre la guerra” publicat en aquestes mateixes pàgines dia 16 de gener. No estic d’acord amb alguns comentaris d’aquest manifest, malgrat que puc subscriure totalment el seu fons pacifista.

Justícia i Pau de Menorca està en contra del probable atac, bàsicament anglo-americà, a l’Iraq. Fins aquí podríem estar d’acord. Ara bé alguns comentaris col·laterals em fan suposar que ha nascut una nova entitat “parcial”. Res de nou, perquè parcials ho som tots i les entitats, que estan compostes per persones, també ho han de ser necessàriament, de parcials. Una de les meves discrepàncies amb el manifest és el comentari sobre la “rapinya” que segons ells mou part d’occident a ocupar militarment Iraq. Diuen que només pretenen “apoderar-se dels recursos energètics de la zona”. Fins aquí també d’acord... però amb reserves. No llegesc a cap part del Manifest referències al fet que Elf –actualment fusionada amb Total i Fina--, ni altres companyies franceses, belgues, russes com Gazprom (algunes vinculades a grups mafiosos), alemanyes (Fuchs) o xineses estiguin comercialitzant aquests recursos energètics. Curiosa la llista d’ambdós bàndols, que coincideixen, oh sorpresa!, amb la dels partidaris d’una intervenció militar i els contraris. I jo em deman: és que a aquestes companyies no les mouen també la rapinya i els mateixos interessos? Aquestes companyies són fundacions filantròpiques? El seu petroli no contamina? És que aquestes companyies no permeten que un tirà aniquili diàriament kurds i xiïtes? Particularment, em declar absolutament incapaç de copsar la diferència entre els interessos de les companyies anglo-americanes i les franco-russo-alemanyes. Segurament és que m’estic tornant beneit. I tampoc no entenc com quan Saddam ocupa part del territori kurd o de Kuwait per apoderar-se del seu petroli... Voldria que els autor del “Manifest de creients (?)” m’ho expliquessin.

Puc acceptar que és cert el que diu part del Manifest i compartir que Bush només vulgui afavorir interessos del lobby petrolier americà, del qual la seva família forma part; i que Tony Blair pretengui, si fa no fa, el mateix per ajudar Brithish Petroleum. Ara bé, no és possible que molta oposició a la caiguda de Saddam provengui de la por d’Elf Aquitanie a perdre el seu feu? O de França a perdre una mica més del seu protagonisme geoestratègic i comercial? Quina diferència hi ha entre ambdues postures? Sovint oblidam que França és responsable, actualment, de més guerres que cap altra nació del món. I també que el mateix Govern francès ha declarat diverses vegades que Elf els ha fet la feina d’espionatge i la bruta a alguns països. Ara bé contra ells ni “piu”. Serà perquè els tenim por? No deu ser perquè dominen molts de mitjans de comunicació espanyols? O simplement perquè és un país catòlic? Està molt bé que Justícia i Pau i tots els moviments cristians que hi ha darrere el Manifest defensin la difamació que pateix arreu l’Islam, defensa que compartesc plenament. Però per què no comencen per donar un exemple, com ara tornar-los –o compensar-los amb altres espais-- molts de temples avui cristians i abans musulmans? A Turquia, per exemple, Santa Sofia fa anys que va deixar de ser mesquita per convertir-se en un museu. El fet que Pau VI hi resés en visitar-la va provocar indignació entre alguns musulmans que no suportaven la “retirada”. El resultat d’aquesta incomprensió ja el coneixem.

Sobta també la referència a l’ús del nom de Déu per part de Bush, Ben Laden (o Bin Lade, així sense “n” quan va precedit de “Bin”) i Sharon. Dic jo que altres l’empren tant o més –més que Sharon, segur— com ara el mateix Saddam, Arafat o Joan Pau II. En aquest sentit, el religiós, podríem esmentar molts comentaris sobre l’absència d’Arafat a la Missa del Gall de Betlem, quan aquest senyor --un terrorista no penedit que va fer matar centenars de cristians, maronites, però cristians, a Damour— esmenta com a motiu per assistir-hi el fet que la seva esposa actual és cristiana quan de fet la va empènyer a fer-se musulmana per poder ser la “primera dama”. Tampoc no és res nou, la mateixa reina Sofia va haver d’abandonar, voluntàriament (?) la seva fe ortodoxa per convertir-se al catolicisme i ser senyora de Borbó.

Finalment, també discrep en el comentari que els dos pobles que més pateixen en l’actualitat siguin l’iraquià i el palestí. No pateixen tant o més els tibetans, els etíops i molts altres pobles africans, americans, etc.? I posat a dir pobles que no travessen la seva millor època, què passa amb els kurds, part dels quals són “ajudats a patir” per l’invicte Saddam? Quina mesura empra Justícia i Pau de Menorca per decidir el grau de patiment? I accept que els americans obliden el patiment del kurds de Turquia, perquè aquest país és el seu aliat.

En definitiva, començam bé. Veient algunes de les entitats que signen el manifest –no em referesc a Justícia i Pau de Menorca— no m’estranya.