EL GRAN INQUISIDOR INSULAR

En tenim, de sort. Podríem haver viscut en una època avorrida, o en una conflictiva. Els pares van viure la Guerra, i van tastar --si és que això es tasta-- la fam. Els avis, fins i tot van anar a la presó. A cadascú el tancava algú, segons quina era la seva manera de pensar. Nosaltres ens hem trobat amb i en una època que semblava que es decantaria per l'avorriment. Afortunadament, el PP, sempre atent a les necessitats del poble, ens regala una nova manera de mantenir-nos psicològicament estables. Ha creat l'època de les baralles. M'agrada.

A Menorca, tenim representants molt interessants d'aquest estil de vida. Cada poble té el seu. A Maó destaca el clan Galmés, bocata di cardinale; a Ciutadella, el cangur del nostre alcalde, és un bé etnològic que cal preservar. Quina boqueta passeja! Personalment, em cau molt bé, no ho puc evitar, ni ho vull, però em sembla que la majoria no l'entén. És un artista i els artistes sovint són incompresos.

Per si no n'hi havia prou, per si anàvem coixos i ens desviàvem de l'ortodòxia, calia reinstaurar una figura imprescindible: la del gran inquisidor insular. Hi havia diversos candidats, tots amb prou mèrits; tots prou preparats. L'elecció havia de ser complicada per força. Finalment hi ha hagut autoproclamació, cosa que ha evitat discussions. De cop, sense saber com, un antic censor del diari Menorca, ha reclamat el nomenament. Atès que estava en contacte amb un tal Rouco, i que l'experiència de molt de temps, de molta feina ben feta, jugava a favor seu, ningú no ha gosat discutir la seva tria. Tenim un nou inquisidor, donem gràcies. Es diu Guillem Ferrer, qui em comenten que prendrà el nom de fra Wilhelm de Torferrada.

Una de les primeres coses que diuen que vol recuperar és la Festa del Bujot. Sí, aquella que ha romàs viva a Ponent, mentre a bona part d'Amèrica del Sud i de l'Estat espanyol, s'havia prohibit per indigna. Ciutadella ha de conservar les tradicions i, si es perden, recuperar-les com cal. Així enguany, ha proposat de cremar a la Contramurada, ben davant de l'emissora de la COPE, l'efígie de Joan Febrer. Els mèrits del vituperat són prou evidents: diuen que és d'esquerres!

La festa, si fa no fa, serà així. El dia de Pasqua, de matinada, es cremarà la biblioteca privada del prevere. No s'ha decidit encara si es farà al mateix lloc de l'execució o s'aprofitarà per fer-ho amb col·laboració amb el "Casino 17 del PP". Tot val per reduir despeses. Feta la foguera, i ben calents pel primer foc i el repartiment d'una beguda preparada especialment per a aquest acte, començarà l'auto de fe pròpiament dit. L'inquisidor llegirà un manifest de condemna de l'obra i el pensament de Joan Febrer. El manifest inclourà les millors dites de Fede Jiménez Losantos. El jutjat haurà de restar i d'escoltar en silenci. Com a prova de magnanimitat no serà sotmès a turment. No cal: aquí se'l condemna i punt, no necessitam perdre el temps aplicant-li el tercer grau. Ca! A més a més així és més ecològic: l'electricitat escalfa el planeta i s'està encarint.

Tot seguit, el condemnat serà investit amb un "sambenito" i serà passejat pels carrers del poble, fent aturades davant dels solars que hagin estat permutats per l'Ajuntament, en atenció a la col·laboració econòmica que els propietaris pressumptament --paraula que ens allibera de responsabilitats civils o penals-- abonaran als organitzadors de la festa. Encara no s'ha decidit si hi col·laboraran antics membres de la Jove Guàrdia Roja, que enyoren una representació d'aquest estil tan popular durant la Revolució Cultural. Al cap i a la fi, Febrer és capellà.

Finalment, i com és preceptiu, es cremarà l'efígie de l'encausat, que no tindrà dret a defensa ni a un advocat. Del coll del bujot, penjaran un cartell on s'aclariran el motius de la condemna. Farà goig veure el debut de l'inquisidor. Ell, cofoi, ho observarà des de la balconada i retransmetrà l'acte per la ràdio, i en rigorós directe. Habemus inquisitorem! Al·leluia!

PD: Em podeu condemnar al foc etern a través de f_sintes@wanadoo.es