LA MALEDICCIÓ DE L’ALCALDE

LA MALEDICCIÓ DE L’ALCALDE

La tardor ha començat bé. La notícia que es reeditarà part de l’obra de Bernat de l’Almudaina fa goig. Aquest insigne historiador i folklorista va publicar ja fa prop de cent anys la magna recopilació de textos “Crònica i llegendes de Parella: recull i proposta d’interpretació” (Edicions Jamma, 1913). Durant massa anys aquest replec ha restat injustament ignorat. Censura?

Bernat de l’Almudaina va ser pràcticament l’únic investigador que va centrar els seus estudis en la desapareguda ciutat de Parella. En la seva obra ens recorda què va passar en aquella vila durant els mesos anteriors al cataclisme que va suposar que s’enfonsés. Tothom sap que una ona la va enfonsar, però la majoria ignora el desgavell que hi havia abans que es negués. Així, hi podem llegir què va fer el seu darrer alcalde, Alí ben Grada al-Badai, gran amant de la gentilesa, però que es dedicava poc a satisfer les necessitats del seus vilatans. Alí, era un apassionat de la poesia, de la contemplació i del silenci, del dolce far niente, que diuen els italians... Per això no atenia gaire les recomanacions dels qui l’estimaven, només feia cas del seu conseller, que aprofitava aquest adormiment per ser l’autèntic senyor de Parella. El poble només discutia i es barallava. Al final, l’enfrontament entre la gent del poble va ser tan gros que molts van fugir de la ciutat i ningú no sap amb certesa on era Parella. Només quan arriba els solstici d’estiu, alguns recorden la llegenda i malden de cercar Joans i Joanes que... ja sabeu el final.

El que tampoc no sap tanta gent és que poques hores abans del caos que va acabar amb Parella, part de la població –la més pacífica-- es va escampar per la costa de Ponent de Menorca. La majoria culpava Alí del desastre. Ell, també va sobreviure. Penedit, va plorar tant que els déus li van concedir el perdó, però condicionat. Li permetrien reencarnar-se diverses vegades fins que en una d’aquestes noves vides donés proves que hauria pogut ser un bon cap. Ciutadella seria el lloc on ho havia de demostrar. Durant els darrers segles va tenir diverses oportunitats i no en va aprofitar cap. Tots recordam què va passar quan ens visitaren els turcs, o durant alguna epidèmia de grip... en cap d’aquests casos va reaccionar com calia. Una ullada ràpida al que passa a Ciutadella, pot fer creure que l’alcalde ha fet vot de silenci o es prepara per protagonitzar una pel·lícula de cine mut quan deixi el càrrec; però si rellegim la Crònica esmentada, el més probable és que vegem ben clar que estam en l’època d’un nou avatar d’Alí: l’etapa de Llorenç IV l’Encantat. Els indicis ens permeten d’assegurar que l’actual alcalde és una reencarnació d’Alí ben Grada al–Badai i que té una nova oportunitat de redimir-se. El primer dels ciutadellencs està endormiscat, no bada boca. Com que els déus són misericordiosos, amb el perdó, li van concedir un desig: de tant en tant podria revifar. Caldrien una sèrie de circumstàncies. Una melodia de tambor i fabiol, que només sonaria un cop cada any, li donaria unes hores de lucidesa. Això sol succeir el dia de Sant Joan, l’únic en què Llorenç l’Encantat demostra que sap parlar, tot i que només ho fa per educació i per respondre a la convidada del caixer senyor. Just ha dit “Sort i ventura”, la maledicció i l’encanteri es reprodueixen i el fan callar fins l’any que ve. És el seu destí, no troba la manera de trencar aquest mal fat. Algú se n’aprofita i els ciutadans estan esglaiats en veure com el que van escollir per administrar la seva ciutat no reacciona. Li queda un any i mig per fer-ho... però hi ha poques esperances. A vegades sembla que és a punt de prendre una decisió, però... ai las!, li deuen donar alguna cosa, probablement un narcòtic, que el torna a deixar mut. Entre l’encanteri i el suc, Ciutadella no té alcalde.

Què podríem fer per ajudar Llorenç l’Encantat i Decantat? Dur-lo a fer uns mesos a una cartoixa, on estar en silenci és obligatori, seria una bona opció. Allà podria reposar i preparar-se per al següent renaixement, a veure si aprofitava la propera oportunitat. Però la millor solució seria administrar-li algun antídot que contrarestés allò que algú li deu fer ingerir. Ciutadella i ell ho agrairien. És ben cert que dintre del seu partit hi hauria algun disgust, però el poble és més important. Desperta’t Llorenç, restableix l’harmonia entre els teus súbdits! Provem-ho tots a la vegada, cantem tots a cor: “Tiru-riru-rit, pom, pom...”.

Francesc Sintes Giménez

PD: Si algú s’ha ofès, es pot desfogar carregant el meu ordinador de virus a través de la següent adreça: f_sintes@wanadoo.es