CIUTADELLA S'HO MEREIXIA!

CIUTADELLA S'HO MEREIXIA!

Tot arriba. A la llarga els mèrits són reconeguts. I a vegades, fins i tot, els premis són justos. La Federació Internacional d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, conscient dels esforços que han fet els diversos equips que han governat a Ciutadella de Menorca durant els darrers trenta anys, han decidit lliurar-li un reconeixement públic més que merescut: el Diploma d'Honor a l'Estudi de l'Asfalt.

Tant el consistori actual, com tots els anteriors, se senten joiosos d'haver obtingut aquesta distinció que premia la seva impagable tasca. Durant dècades, a Ciutadella s'han fet tota mena de proves amb tots els tipus de composts coneguts per aconseguir un paviment ferm. S’hi ha experimentat tant amb asfalt com amb empedrat, etc. amb la lloable intenció de sacrificar-nos per facilitar l'arranjament del pis de qualsevol ciutat que hagi decidit de millorar allò que cotxes, cavalls i vianants trepitgen. Hem contribuït amb la nostra paciència de ciutadans i d'una manera mesurada a poder jutjar quin és el millor tipus de paviment que existeix. Per arribar en aquest extrem, certament hem hagut de recórrer un camí complicat. Hem tropissat amb rajoles mig aixecades, hem patit en arribar a casa amb les soles de les sabates plenes de grava i quitrà, enganxoses com si portessin un xiclet aferrat... Massa sovint hem observat que un carrer qualsevol era asfaltat el divendres i el dilluns següent ja era ple de sots. I hem callat, perquè sabíem que estàvem acomplint un deure públic, un servei social que més prest o més tard havia de donar fruits.

El ciutadellenc, dissortadament, ha après a cop de molèstia, però avui és un expert i això no té preu. Cal agrair als consistoris de Ponent que ens hagin impartit aquests cursos gratuïts que ens permetran, si algun dia hem d'emigrar a altres contrades, d'assessorar amb garanties els enginyers i constructors. Una escola tal, que imparteix lliçons enmig de l’àgora, és un experiment pedagògic innovador. L’escola al carrer, Ciutadella t’ensenya! I el ciutadellenc, llest com és, ha après. Sabem quina quantitat de quitrà cal a un carrer, la de grava imprescindible per reforçar el terra i els avantatges i desavantatges d’emprar-la d’una mida o d’una altra, etc. Pos messions que Michelin no hauria abandonat la carrera d'Indianapolis si a la seva fàbrica de Clermont-Ferrrand hi hagués treballat un ciutadellenc.

Una altra de les aportacions fetes per Ciutadella a la humanitat ha estat l'ús continuat de la “biòpsia asfàltica”, o “biòpsia d’alta traïció”: uns talls serrats amb discs a l'asfalt, de banda a banda de carrer i fets preferentment en diagonal, per destorbar una mica més, que a banda de servir per comprovar la resistència del cautxú dels pneumàtics i la dels amortidors dels automòbils, permeten que, alhora, els arqueòlegs puguin aprofitar les síquies per fer estudis sobre les restes que hi troben sense despeses afegides i als geòlegs de descobrir vés a saber què... Meritori, sens dubte. I saludable, car molts de xofers impresentables han hagut d’abandonar el mal hàbit de parlar pel mòbil mentre travessaven una d’aquestes incisions que se solden sense sutura, ja que la bleda que patien en caure-hi els destrossava les cervicals i els feia caure el tòtem amb què s’estimulaven l’orella. I encara sort que l’estudi no ha anat més enllà, ja que em consta que algun científic havia proposat de substituir la pintura de l’asfalt per talls, en considerar-los més ecològics i permanents. Vos imagina una zona blava o verda marcada amb tallets? Tot un disseny príncep de Gal·les per definir-ho d’alguna manera. Podríem aparcar sense envair el lloc d’un altra, ja que en trepitjar el tall ens adonaríem que aquella parcel·la ja no és la nostra.

L'única cosa que no s'ha fet bé --o així m'ho sembla-- ha estat que els diferents regidors que hem patit durant aquest època no hagin fet palès als ciutadans el seu agraïment per haver col·laborat en l’empresa. El regidor ha pensat i el ciutadà de la vila ha patit les provatures. Ni una cosa ni l’altra són fàcils. Tots hem fet molt per aconseguir aquest reconeixement internacional... Encara que només els pensadors s’emportin les distincions, tots estam orgullosos d’haver-hi aportat quelcom. Tanmateix, enhorabona a tothom!