dimecres, de novembre 09, 2005

ELS ULLS DELS CIUTADELLENCS ESTAN EN PERILL

El reconegut oculista austríac Andreas Baumgartner, publicava fa quinze dies un article prou interessant en la revista que edita el Col·legi d’Oftalmòlegs de Caríntia on desplegava una curiosa teoria sobre els problemes de visió que presentaven alguns habitants d’Espanya. Hi mantén l’especialista que bona part d’aquestes dificultats són atribuïbles a l’afecció d’alguns a passar algunes hores setmanals contemplant l’emissió codificada de Canal +, normalment les nits del divendres que vés a saber quin tipus de programes deuen passar per aquesta emissora en aquest horari. Titulava l’article “Presbícia i gasiveria: estudi sobre la influència i els efectes de l’avarícia en la vista cansada”. Hi ha genis pertot arreu.

Sempre atents als darrers descobriments de la ciència, el Cercle Artístic pretén de convidar-lo a donar una conferència dintre del cicle “Dialoguem”, qualsevol divendres, abans de l’emissió esmentada. La conferència finalitzarà amb un aperitiu que durarà fins poc més tard de mitjanit. La idea és fer una demostració pràctica per acompanyar la xerrada. Així, els assistents podran comprovar en començar aquest programa tan vist d’amagatotis, quina és la diferència entre estar abonat o no al canal, és a dir entre veure el programa codificat i veure’l com cal. La primera mitja hora veuran l’emissió codificada i seguidament la veuran sense codificar. Podran comprovar com la vista agraeix de fer una petita despesa, no ho dubteu. Bé, també es pot optar per no mirar aquestes porqueries.

Parlant amb el doctor Andreas Baumgartner, que ha passat un dies a Menorca, convidat per la “Fundació Amaverunt”, em comentava la seva recança pel fet que alguns ciutadellencs, estiguessin tan interessats a seguir la programació de Televisió de Catalunya, especialment els programes que emet K3/33, ja que això també els pot produir problemes de vista i d’audició. Hom sap que aquest canal està proscrit a la major part de cases de Ciutadella, des que va començar a emetre IB3. És una demostració de pluralitat informativa molt típica per aquestes contrades de Ponent.

Altra gent, més sana i no tan fanàtica de les coses que provenen de Catalunya, ha canviat d’hàbits i avui ja mira IB3. La programació no és que mati, de fet no és com esperàvem. Manipula, com és natural, però això ja hi entrava. De què et serveix comandar si no pots fer el que vols? Però, no m’ompl. Jo esperava veure una carta d’ajustament amb un albatros volant, seguit del director general de Política Lingüística pontificant sobre les bondats d’aprendre anglès i per començar forts un programa sobre les activitats de James Matas. Així, hauria estat normal que el segon programa del dia s’hagués dit “El primer badall d'un líder". L’argument seria senzill: el president encara amb el pijama posat donaria el “bon dia, buenos días, good morning” als baleàrics –curiosament no saludaria els alemanys que resideixen a Mallorca amb— i seguidament es dirigiria al lavabo a fer la primera deposició del dia. Tancaria la porta i programa acabat. Durant la jornada faria algunes c.... més però serien ja de tipus polític i no tindrien res a veure amb l’alliberament intestinal primari.

I jo em deman: no es podrien posar d’acord la Sra. Barceló i la dida, la cangur o el tutor de l’alcalde de Ciutadella –ja que a ell no li deixen comptar punt— per evitar aquesta discriminació que patim alguns ciutadellencs? Si des Mercadal cap a Maó veuen la tele catalana i la digital terrestre, quin pecat hem comès els de Ponent per no veure-la? Cal que la presidenta i la dida pensin en els nostres ulls. Cada dia hi veim pitjor i això no està bé. Tenc mono d'Àgora i de Millenium i estic cansat de veure codificats els partits del Barça d'hanbol. Pietat senyors, pietat!
Venga, posau-vos d'acord i instal·lau un repetidor, que ve Nadal!


f_sintes@wanadoo.es, 24 hores obert a rebre insults.