diumenge, de setembre 11, 2005

QUAN EL "BOTELLÓN" ES BUIDA

Si la gent tingués seny, l’objecte s’hauria de vendre a un botiga de màgia. Efectivament, pocs són els estris comuns capaços de servir per a dues coses. Aquest bòtil adorat pel jovent presenta una particularitat: un cop ple, el seu contingut es buida dues vegades. La primera, va parar a galet a la bufeta de qui el buida; la segona, rega racons, places i carrers.

Incapaços de lluitar, per manca de prou policies, contra el perill que suposa omplir cossos que encara creixen amb una substància tòxica com l’alcohol, un grup de ciutadans honorables han decidit de crear el PIPI (Persones Interessades en un Poble Immaculat). Una de les principal activitats que promourà aquesta associació sense ànim de lucre, un cop s’han adonat que és complicat tancar les botigues subministradores, és organitzar un concurs en què participaran destacats experts en el segon tipus de buidada: el que va de la bufeta al terra, per entendre’ns. Així, han habilitat un solar destinat a serveis i equipaments que des d’ara serà el nou pixòdrom municipal, una idea innovadora; el recinte es dirà “S’Orinal”. A més a més del millors pixaires locals, reforçats amb alguns equatorians que hi participaran com a assimilats, ja han confirmat la seva presència els millors orinadors del nord, els famosos “celtes”, provinents de països amb una fama que ultrapassa fronteres. El grup celta estarà integrat bàsicament per britànics i irlandesos. A hores d’ara s’està treballant per aconseguir un representació d’alemanys i eslaus, però sembla que hi ha complicacions ja que els alemanys s’entrenen per a la propera festa de la cervesa a Munic i els eslaus han demanat que el botilot s’ompli de vodka i a l’illa no hi ha prou existències, ara per ara. Resta pendent d’estudi la possibilitat d’ajornar uns mesos els concurs i així donar-li un caire més internacional.

De qualsevol manera, ja sabem segur que abans d’iniciar l’esdeveniment un grup de sioux ballaran a l’entorn d’una botella enorme. Li dedicaran cants i danses propis, tot substituint les referències al Gran Manitú, per unes d’al·lusives al Gran Botilot. Així, d’un cop, podrem gaudir d’una triple manifestació: etnològica, escatològica i d’agermanament de pobles.

El concurs s’ha convocat en cinc modalitats: punteria, distància, fantasia, volum i resistència. En aquests apartats només hi podran participar mascles. Hom pretenia de muntar un concurs “sin”, però sembla ser que l’afecció al consum de begudes sense alcohol no està prou estesa. Quant a les dones, també tindran la seva oportunitat, dins de la modalitat discreta. Per tal que l’esdeveniment no resulti groller, ja s’han preparat una mena de cabines que permetran que qualsevol persona pugui assistir al concurs sense que hagi de patir per la por a veure més cos del compte dels participants.

Els premis seran sucosos i el poble espera impacient el concurs, sobre tot pel que fa als apartats de punteria –caldrà omplir un bòtil des de dos metres— i el de fantasia. Aquest darrer consistirà a imitar els brolladors de les fonts de Montjuïc o des Born, és a dir, els participant hauran de demostrar la seva creativitat i capacitat artística dibuixant figures en l’aire.

També ens consta que el PIPI està mantenint contactes amb l’Ajuntament de Brussel·les, per intentar que autoritzin a reproduir la seva figura més internacional, el Maneken Pis, per poder-lo lliurar com a trofeu als guanyadors. Fins i tot se’ls ha ofert la possibilitat d’agermanar-se amb Ciutadella, atès que és un del 63 pobles d’Europa que encara no ho ha aconseguit. El seu alcalde sembla que ho veu amb bons ulls i està disposat a acudir a la festa en qualitat de germà.

Per acabar, i atès que cal preveure-ho tot --ço és, la neteja de possibles gitades-- també hi haurà un colofó extraordinari. La nova ONG, Pipiolos sense Fronteres, s’encarregarà de netejar el pixòdrom a base de regar el sòl a pressió amb líquids procedents de la ronyonada i a mantenir-lo net fins al proper concurs. Com s’eliminarà l’olor d’amoniac, és una cosa que encara no se sap. Com enyor aquella època en què no patia de la pròstata... Hi hauria pogut participar!

1 Comments:

At 6:15 a. m., Anonymous Anònim said...

Es genial

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home