dilluns, de desembre 17, 2007

Catecisme popular

Gràcies a Déu, el concordat entre la Santa Seu i la cadena d’emissores COPE no s’ha trencat. Així, cada matí, a partir de les set, i cada nit, il·luminats amb un llanterna que els deu haver regalat el mateix Maligne, tenim la possibilitat d’il·lustrar-nos sobre com no hem d’aplicar el Catecisme en la nostra vida diària.

La importància de la catequesi, en aquests temps de descreguts, és bàsica per poder actuar d’una manera correcta en qualsevol moment de la nostra vida. Val a dir que els teòlegs de l’emissora són una mica xerecs, però, què hi farem?, és el que hi ha. Conformem-nos. Sempre és millor un mal teòleg que no viure allunyat dels principis cristians. Els afeccionats a la teologia, sabem que no hem de seguir fil per randa el magisteri dels locutors. És més, la majoria som conscients que la saviesa popular --la del poble, no la de la ràdio— ens ha regalat un màxima que prové de terres peninsulars. Tot i que l’hem apresa en la nostra segona llengua, no tenim massa problemes a comprendre-la: “Dime de qué presumes y te diré lo que no eres”. Què en deduïm, de l’adagi? Supòs que cadascú una cosa diferent. Jo, em sent temptat a creure que a l’emissora hi ha de tot... excepte cristians. M’explicaré.

Qualsevol persona que hagi llegit la Bíblia sap que el sisè manament –el sisè, sí, no el cinquè com sovint ens repeteixen— diu “No mataràs”. Per raons que ara serien sobreres, aquest sisè manament es va convertir en el cinquè per als catòlics en eliminar el segon que diu “No faràs imatges”. Però bé, aquest fet és anecdòtic i sigui com sigui la mateixa Església accepta la validesa de la norma a què em referesc: “No mataràs”. La majoria de teòlegs de la mateixa institució i d’altres –protestants, ortodoxos, jueus— entenen que aquest sisè manament, aquest precepte, inclou més coses en el seu contingut. Com si fos jurisprudència, ens han llegat que significa també que no hem d’humiliar el pròxim, ni torturar-lo, fer-li mal d’una manera gratuïta, etc. I em deman: Si matar comporta l’excomunicació, què passa amb els que infringeixen el precepte? Què passa als que d’una manera grollera, ofensiva i sense cap tipus de misericòrdia es dediquen a ferir els seus suposats germans? No he aprofundit prou en el Dret Canònic però sospit que és més factible ser condemnat a restar decantat de l’Església que no de l’emissora. Aquest instrument propagandístic que havia de servir per escampar el missatge, ha acabat essent ocupat per mercaders. Dissortadament, mentre uns van ser expulsats del Temple, els altres continuen essent-ne els amos.

Fa uns dies, el regidor de l’Ajuntament de Madrid Pedro Zerolo –socialista, però sovint toca a qui toca—va patir els insults i la befa d’un grup de persones que es manifestaven en contra d’ETA. Per ferir-lo, li van retreure la seva homosexualitat. És evident que l’emissora és innocent del que puguin fer o dir un ranxo d’exaltats, però també ho és que hauria d’assumir –si més no, una mica— allò que repeteixen les “estrelles” que han contractat per fer rendible la cadena. En aquest sentit, m’indignen els comentaris que van fer posteriorment sobre aquest regidor la figura del matí i qui presumeix de cristià sempre que pot: César Vidal. Presumir és més senzill que ser-ne. I no n’és qui ho diu, sinó qui ho demostra, la qual cosa m’empeny a creure que a la COPE hi ha de tot, tret de cristians.

L’Església hauria de començar a maldar de donar exemple. I si no pot, o no en sap, potser els convindria de tancar la barraqueta. No sé quina, però tancar-la. No pretenc censurar el que diu l’emissora, de cap manera, sinó que els deman, humilment que tenguin més cura en les formes. Ni som homosexual ni em faria gens feliç ser pare o avi d’algun, tot i que no el rebutjaria –ni a ell, ni a ella, ni a llurs parelles— per aquest motiu. Ara bé, el que no faria mai és enfotre’m d’ells, dels homosexuals, d’aquesta manera: a l’estil COPE. Dir-los contínuament “maricons”, pretendre fer-ho d’un manera insultant i repetir que no voldria tenir el Zerolo a la meva esquena, és una vilesa. Sincerament, entre un homosexual –“pecador de la pradera”-- i un locutor de la COPE em qued amb el primer sense cap dubte. Em dol que la COPE insistesqui a repetir aquest error i planc els capellans de bona fe que s’han d’engolir el que prediquen les figures de la casa. I planc els bons catòlics que no combreguen amb aquesta manera d’actuar, allunyadíssima del sentit que un bon dia el seu fundador va voler donar a la “bona notícia”. No sé com queixar-me. ni davant de qui, però cada cop tenc més ganes d’anar a asseure’m a la plaça de Sant Pere i fer una vaga de fam o una protesta simbòlica. Més que res per veure si els assessors de Sa Santedat no escolten el que va dir-los el Fill del Pare, almanco es dignen de parar l’oïda al que li demana un mortal creient.