Els vídeos de “Es Bornet”

No sé quina cara tens, però en tens molta. No sé si el vas gravar tu, Laura, però sabem que hi eres. Ell pronunciava el teu nom durant l’enregistrament de les imatges i el so. No sé si hi vas participar, propietari de “Es Bornet”, però si no vas consentir que es filmàs, et vull comunicar que el personal del teu bar no ho va impedir. Tampoc no sé si el públic que hi havia té males entranyes, però sí que és evident que no tenia, ni té, vergonya. Ni decència.

La setmana passada, quan em van dir que hi havia dos vídeos en què s’humiliava un ciutadellenc, malalt mental, penjats a YouTube, els vaig cercar per veure’ls. Vaig passar un mal tràngol. Frisava que acabàs i m’entraven ganes de plorar. Al final les llàgrimes em van caure, inevitables. Humiliar algú, sempre és lleig; fer-ho amb una persona discapacitada, és d’una baixesa moral que no té perdó.

A qualsevol poble, per desgràcia, sempre hi ha hagut el mal costum de riure’s dels que no són capaços de defendre’s. Puc entendre que hom vulgui seguir-los el corrent, però sense burxar-los, sense fomentar que engreixin el seu món idíl·lic que ens aliè i estrany. El que em sembla intolerable és anar-los a cercar, als malalts, i provocar que ens divertesquin. Això, més que fer riure, fa pena.

La mesquineria deu ser abundant en totes les persones que s’enfotien d’en Tito. Segurament se senten éssers superiors. Tanmateix, l’única cosa que els diferencia de l’humiliat és un petit problema químic. En Tito té una disfunció i ells no. Però en Tito és una bona persona, que té la desgràcia d’estar malalta, i ells són uns autèntics miserables. I m’atur. No vull emprar més qualificatius, car encara acabaria al jutjat.

Si jo fos l’alcalde de Ciutadella tancava el bar per Sant Joan. Sé que després hauria d’indemnitzar-los per la pèrdua dels guanys d’aquestes festes, però em seria ben igual: seria una quantitat que pagaria de gust. Vull suposar, però, que el propietari (o propietaris) del local, no van participar de cap manera en aquesta filmació. Si va ser així, és el personal que no va frenar la befa qui no pot continuar, ni un segon més, atenent el públic. Simplement, no estan capacitats per servir la societat. Mai no he entrat en aquest bar; de fet, no som una persona molt “de bar”, però ara hi ha quelcom que m’ho impedeix. I em sap greu, car em feia “tilín”, però ja no m’hi sentiria a gust. En canvi, si prenien les mesures oportunes, me’n faria client. En aquest cas, m’haurien demostrat que mereixien ampliar-ne el nombre. Potser l’actual alcalde no prendrà aquesta mesura, però podria fer alguna cosa, com ara no entrar-hi més, mentre no s’hagin demanat disculpes per haver comportat un acte com aquest.

Els vídeos han rebut lloances i han aconseguit tres estrelles a YouTube. He de suposar que els visitants són tots paisans de l’humiliat, la qual cosa vol dir que visc en un poble on part dels seus ciutadans no mereixen més que menyspreu. Esper que prest tindran un atac de lucidesa i prou decència per treure aquests vídeos i així evitaran que ningú de fora no els pugui imitar. Dubt que els hagués fet la mateixa gràcia, als autors, si els ridiculitzats fossin llurs pares, fills o germans.