dilluns, de setembre 03, 2007

El domicili de l’alcalde


La relació d’Alaior –de part dels alaiorencs, vull dir-- amb les festes és ben curiosa. No solament no les celebrem, sinó que a més a més les substitutes són modificades segons d’on bufa el vent. Si fa uns cent anys vam deixar de celebrar les festes del nostre poble, que eren dedicades a sant Pere, i vam començar a abocar-nos a les mig foranes organitzades en honor de sant Llorenç, actualment els actes centrals d’aquestes també semblen haver canviat.

Encara no fa cinquanta anys s’hi organitzava un tercer jaleo, cosa que en feia, de Sant Llorenç, unes festes úniques a l’illa. A altres pobles, ha tingut un cert èxit d’organitzar un jaleo d’ases. A Alaior, en canvi –i a Sant Climent, em sembla— hom prefereix de fer l’ase en acabar els jaleos més nostrats. Ja sigui com a acte de penediment per l’abús de l’alcohol, ja sigui per matar l’excés de calor, el jovent demana de quedar remull d’aigua. Gin i aigua s’han convertit així en elixirs reclamats pel poble. I mentre el poble és amarat de suc mercès a una generala d’aigua mal gastada, el pobre porró que abans refrescava i perfumava amb l’aigua-ros que conté roman cada cop més oblidat. Tot canvia. De regalim perfumat, a “manguerada” o “poalada”.

Tanmateix, el més curiós és la nova afecció per l’insult. Jo mateix, fa uns vint-i-cinc anys, en vaig fer una demostració. Durant el repartiment de les canyes, em vaig dedicar a dir de tot menys “polit” al jutge de pau. En acabat, el bon Benedicto, em va cridar i d’una manera molt educada em va comentar l’afer i em va fer reflexionar sobre el que li havia dit. Així, mentre baixàvem a dinar, jo m’excusava i aprofitava per estalonar-me sobre les seves espatlles, tot aprofitant que seguíem una ruta compartida, per arribar d’una manera més còmode a casa. I sobretot per vèncer un desequilibri evident, provocat per l’abús de cervesa. El devia deixar ben brut, però des d’aquell dia vam mantenir una bona relació. Em va demostrar que era molt millor persona que no jo.

Enguany, l’after-jaleo ha estat un nyap, una demostració que el poble està confós. No sé si hi està perquè sí, perquè si algú provoca aquest estat d’eufòria agressiva o si simplement és que alguns mesclen conceptes. Acabar la festa insultant l’alcalde, ja és lleig. El motiu, és indiferent. L’insult sempre és sobrer. Si no els agrada com ho fa, hi ha una cosa que són les eleccions, on la gent pot escollir un candidat amb qui se senti més identificada. No m’estaré de dir, de passada, que la recomanació de l’alcalde d’intentar disminuir el cabal d’aigua ruixat, em sembla una decisió correcta. Llevar el “fanguetti” que restava a la plaça en acabat, no era senzill per als responsables de la neteja.

El més greu, però, és que el poble no sap on és el domicili de l’alcalde. Em fa la impressió que hom pensa que encara hi ha “mandamaseses full-time”. I és que el domicili de l’alcalde és al carrer Major. A certa casa ubicada al dedicat a l’escriptor Miguel de Cervantes, hi viuen el ciutadà Pau Morlà i la seva família i no l’alcalde. Convé que aquest detall es tengui en compte. O que el tenguin en compte els que es van errar d’indret. El gin ja ho fa, en aquestes coses. El gin i el telèfon mòbil. O, sobretot, un mal perdre. Ara sí que necessit una bona dutxa.