ALERTA: LES VAQUES MUUUS DEIXEN!

ALERTA: LES VAQUES MUUUS DEIXEN!

Em puc imaginar el camp de Menorca sense parets, sense herba i gairebé sense camp, tot ple de cases, xalets o asfalt. En canvi se'm fa difícil veure'l sense vaques. És possible que algun dia aquest animal desaparegui d'aquesta roqueta, i aleshores l'indret serà una altra cosa.

La vaca ens està deixant, o nosaltres l'estam fent fora. Açò és un gran desastre. Si continuam així, venent quotes, prest només ens quedarà el Toro... i evidentment no és el mateix. Podríem omplir les carreteres amb la insígnia d'Osborne; però tampoc no m'acaba de fer el pes, tot i que des que va desaparèixer de Ferreries el poble em sembla un mica més buit. On hi ha una vaca, hi ha ambient.

L'home s'erra quan estudia la vaca. La classifica per races, normalment, i no és açò: cal fer-ho per comportaments. Està molt bé parlar de xaroleses, frisones... però la realitat és més simple i servidor -- més estudiós dels hàbits que de la morfologia d'aquestes companyes-- considera que hi ha sis tipus de vaca perfectament definits. El primer és la vaca subvencionada: un noble animal, normalment amb passaport holandès o francès, que cedeix amablement els ingressos que rep de la Unió Europea al seu propietari. La vaca subvencionada guanya exactament el doble que un pobre pagès del Senegal i així satisfà de passada els antiglobalitzadors. Ja es ben veu quina importància té la vaca.

El segon tipus és la vaca sobrada. Aquesta habita bàsicament a carrers de l'Índia. Si te la trobes et mira amb superioritat i per sobre de l'espatlla, és com si et digués: “Saps amb qui estàs parlant? Jo som una vaca, miserable mortal!”. Aquesta vaca és molt útil i bona de mantenir. Menja de tot i de tothom. Dóna poca llet, i no es gaire productiva en aquest sentit, però, en canvi,, és molt útil com a assistent social. En efecte, travessar un carrer a l'Índia és molt complicat per l'excés de cotxes, etc. Si ho fas al costat d'una vaca tothom s'atura. Es transforma en una mena d’ONG o en una vaca pigall. És important i ben tractada. Si per un carrer de Calcuta o qualsevol altra urbs veis un home trist, potser vos hauríeu de plantejar que algun dia va atropellar una vaca. L'estigma l'acompanyarà tota la vida: “Mira, aquell.... és el qui va matar la vaca!”. A Menorca no crec que s'adaptés gaire bé; és una vaca que vol soroll, llibertat i barreres obertes. Introduir-la-hi faria imprescindible de crear el Camí de Vaques, i els senyors no estan disposats a perdre cap pam quadrat de terra més.

Parlarem seguidament de la vaca xambona. Aquest tipus és diferent dels altres ja que té dues variants masculines: la normal i la prohibida a Barcelona. La vaca xambona viu bastant més que el brau i sol conservar la seva ossa sense gaire forats. El mascle és més tipus formatge Emmenthal com si diguéssim: sovint se li claven piques i una espècie de garrotets acabats amb un ham prou gros mentre el públic banya la gargamella amb un vi calent (o directament urea de vaca) que no és bo a beure i li fa cridar Olé! Hi ha rumors que els mascles d'aquesta espècie es volen agrupar en considerar-se víctimes de la violència de gènere; violència artística, si tan voleu, però violència tanmateix.

Un cas prou estrany és la vaca estimulada. La trobareu al Sudan i al sud d'Egipte. És fàcilment identificable, banyes a part, pel fet que al seu darrere hi sol haver el propietari que li llepa els genitals per augmentar-ne la producció lletera. Vos promet que fa exactament açò. Cal no confondre aquest sistema d'augmentar la productivitat amb cap desviació sexual del seu amo. És un fet que preferiria llepar un gelat de maduixa. Però com que a més vol tastar aquestes maduixes amb crema de llet... alguna cosa ha de fer. Wimbledon és massa lluny del Sudan i el preu de les entrades al torneig de tennis supera les possibilitats econòmiques dels pagesos nubis.

Un altre tipus que tenim és la satisfeta, també coneguda com a vaca model, molt famosa per França especialment perquè va prestar la seva imatge a diverses marques de formatge fos en porcions com "La vaca que riu". A Menorca hi havia una variant d'aquestes porcions, el "Casi riu", que amb el temps va esdevenir primer "Casi río" i posteriorment el nom que tots coneixem, molt més comercial, però no etern, abans que Kraff decidís que calia extingir-la.

I ens resta la vaca desplaçada. També es coneix com a compartida, ja que el seu braguer pertany a dues persones a l’hora: el senyor i el pagès, i no és boja. Val a dir que només permet que la toqui l'amo, el senyor fa de macarró, com si diguéssim. És l'única que ens queda a Menorca. És una vaca llesta, molt viva. Alguns afirmen que prové d'Occitània perquè mou el cap i remuga respon amb qualque “muuh” quan algú li diu “Ocs!”. És una vaca que darrerament aprèn a jugar a l'amagatall per evitar de sentir "Pares!" i haver d'acabar sent munyida per mans de ramaders peninsulars. Pobra vaca, tan acostumada com estava a ser palpada només pels menorquins. No tenim cor! Permetrem que qualsevol fitori les seves mamelles? Defensem-la ja! La nostra vaca, tan fidel, no ha ser una vaca qualsevol, sinó una senyora vaca. Només pensar que algun dia hauré de beure el cafè amb orxata o llet de cabra illenca em fa... no sé què em fa.