LA JUDEOFÒBIA DEL SENYOR NIETO I D’EU

LA JUDEOFÒBIA DEL SENYOR NIETO I D’EU

No volia fer aquesta col·laboració, però el fet que durant aquestes setmanes una empresa alemanya de llet per a nadons hagi enverinat “només” la que venia a Israel i l’atemptat a les sinagogues turques m’han fet canviar d’opinió. Els jueus no estan segurs enlloc i els cal un estat on es puguin defensar i al qual dirigir-se quan els treuen d’on fa segles que viuen. Certament, em dirà algú, van anar a un país on ja hi havia gent –també alguns jueus, cal recordar-ho, i des de feia 3500 anys--, però aquesta excusa per negar-los aquest dret a retornar-hi no em val del tot. No record que pobles ocupats com els maorís de Nova Zelanda, els hongaresos de Romania o els tibetans hagin adoptat mesures terroristes com la d’alguns –i cal remarcar la paraula "alguns"— palestins amb el vistiplau, i els plau molt, d’alguns europeus: preferentment d’extrema dreta i excomunistes. S’ataca Israel, però es defensava els sandinistes que netejaren Nicaragua de miskitos.

Fa poc més de mil anys, amb l’excusa d’alliberar d’infidels Jerusalem i altres llocs sants de la cristiandat, un grup de persones va organitzar les croades. Aleshores a algú se li va acudir que podien començar a escalfar motors abans d’arribar-hi. Com que no hi havia musulmans per Europa van decidir matar els assassins de Crist. Així va començar l’extermini dels jueus... i encara dura. Segons estudis de demògrafs basats a aplicar el mateix creixement que han tingut els que restaven vius, sense aquelles matances i les posteriors, és a dir la de 1391 als regnes d’Espanya, els progroms de l’Europa oriental i la Shoa del nazis, avui hi hauria 200 milions de jueus al món. A hores d’ara només són/som uns 13’5 milions. Des de 1945 fins fa poc no van patir gaire persecució, excepte els 650.000 que van ser expulsats de països àrabs --expulsió que massa vegades no es té en compte-- i van anar a residir a Israel on avui suposen més del 50 % de la seva població. Ara, amb l’excusa que han fet fora els palestins del seu país i que els exterminen, les persecucions s’han revifat. I és ben curiós l’argument, ja que des que van començar a arribar nous jueus a la terra que els havia vist néixer i créixer com a poble, els palestins –més de la meitat dels qual són en realitat descendents de sirians de la província de Hauran, la dada es pot comprovar— han passat de ser uns 115.000 el 1880, a uns vuit milions. Realment el genocidi de què s'acusa els israelians ha estat un èxit: només s'han multiplicat per 70. Cap poble ha crescut tant! Durant els darrers cinquanta anys, és a dir, des que va començar el conflicte han mort molts més palestins a Jordània, al Líban, etc. que els que ha provocat Israel, però això tant li fa a algunes persones.

Es culpa Israel d’haver ocupat Palestina, quan de fet n’ocupa un 16 % legalment i un 4 % de manera no legal, mentre que Jordània s’ha establert sobre el 78 % per cent de la Palestina històrica. I és així, Jordània, tret de les províncies de Ma’ab i Aqaba que pertanyien al regne d’Hijaz, s’ha cruspit gairebé tot Palestina. L’altra 1 % d’aquella regió pertany avui al Líban i Síria. Mentre es critica Israel, ningú no parla que Síria ocupa bona part del Líban des de fa més de 25 anys, que la Unió Soviètica, ocupà part de Polònia i Romania, o que Polònia ocupà part d’Alemanya, Romania part d’Hongria... La raó és òbvia: no volen investigar. I això no és una excusa que em valgui. La ignorància --sobretot si és voluntària-- no eximeix de la culpa: investigant es resol. Als palestins els quedarà un país més petit del que volien, és cert, però passa el mateix amb Armènia i ningú no es manifesta contra els turcs, ni contra els altres seus veïns. Podríem demanar-nos què és Palestina?, quan ha existit el poble palestí? Això pot semblar una boutade, perquè actualment la seva existència és un fet, si més no des de 1967, però no és sobrer llegir què diuen alguns palestins sobre el seu país. Donaré dos exemples: el primer correspon a les declaracions d'Ahmed Shukairy --fundador i primer president, des de 1964 fins que fou substituït per Arafat, de l'OAP (OLP en castellà) Organització per a l'Alliberament de Palestina-- que havia dit davant el Consell de Seguretat de l'ONU, l'any 1956 --es pot consultar l'acta-- les paraules següents "Tothom sap que Palestina no és res, només és el sud de Síria"; el segon correspon al professor àrab Philip Hitti, qui va escriure "La història no contempla cap entitat coneguda com "Palestina"... Durant segles el nostre país va ser Síria. Palestina és quelcom estrany per a nosaltres. Van ser els sionistes els que van introduir aquest terme". N'hi ha bastants més, d'exemples. De fet molts d'erudits defensen que "Palestina" solament és un adjectiu que només té sentit quan hom parla de la Síria palestina. Però m’és ben igual, com va dir Ben Gurion: “Els àrabs que viuen aquí tenen el mateix dret que nosaltres a residir-hi”. I tenia molta raó Ben Gurion.

El sastre de Sotto il Monte, un llogaret proper a Bergamo no parlava mai amb ningú per por que el convencessin. Aquesta màxima, que Joan XXIII es va encarregar que fos transmesa a Charles de Gaulle que mai no volia parlar amb ell, deu ser la màxima de molta gent, especialment d’Esquerra Unida. No és estrany que no parlin amb els que els podrien convèncer, ells no criden –són educats, superiors, sempre tenen raó— i per mantenir una conversa amb la resta dels mortals haurien de baixar del seu núvol; cada dia més esquifit, certament. No sé si deu ser perquè els núvols tornen petits i alguns els abandonen per no caure’n o perquè van llogant núvols més reduïts, atès que cada dia són més pocs els que s’hi han d’encabir. Un núvol ens pot beneir amb la seva pluja, que rega i fa la terra més fèrtil, però quan deixa caure massa aigua pot provocar inundacions i mort. L’antisemitisme judeòfob fa precisament açò: incitar a odiar, com ho van fer els periodistes condemnats per haver fet quelcom de semblant a Rwanda.

Escric aquesta reflexió arran de la conferència de Luis Nieto –que ens va intoxicant a través de la revista que dirigeix i que podeu llegir a la manipuladíssima web d’Izquierda Unida-- sobre el conflicte palestino-israelià. És molt possible que aquest senyor estigui convençut del que diu o que s'ho vulgui creure, però la veritat és que no resisteix una mínima anàlisi. No entraré a rebatre punt per punt les afirmacions que fa –seria senzill de fer, encara que inútil i massa llarg— però sí convit la gent a cercar la veritat, a llegir què diuen els altres. Contra algunes de les seves afirmacions ni tan sols cal escoltar la part contrària: n’hi ha prou d’agafar un plànol i un compàs o un regle. Si algú ho fa, comprovarà que el famós mur de què parla el senyor Nieto no pot fer els 650 km que ell diu. Sumant la llargària de les dues cares i afegint-li un rotllo de filferrro que hi va perdre un dels electricistes que han aixecat la tanca, no pot arribar ni a la meitat. Perquè vos faceu una idea: de Jerusalem a Tel Aviv, per carretera, hi ha 62 km. Comparau distàncies i veureu que ni que s’envoltés Cisjordània dues vegades s’arribaria als quilòmetres de tanca que ell diu que ja s’han fet. Dos companys d’un dels moviments que cerquen l’entesa entre ambdues parts a què pertany un servidor, m’ho confirmen; un és israelià, en Nelson A., l’altre palestí és Hajjar M. Ambdós em diuen que no arriba als 145 km i que només un 5 % és de formigó i fa els famosos 8 m d’alçada, la resta són sistemes de detecció electrònica, etc. que, si fa no fa, són com els que hi ha per separar les fronteres de qualsevol país; és a dir, gairebé tots els del món excepte el Vaticà i alguns altres. Trobareu tanques similars a Ceuta i Melilla per separar-les del Marroc; entre Paraguai i Brasil, l'Argentina i Xile... o per dividir el País Basc o Catalunya entre França i Espanya. No en trobareu a Islàndia, ni a Malta, ni a Nova Zelanda, n'ignor la causa. Alguns que critiquen aquesta tanca defensiva, alhora demanen que es dividesqui Jerusalem. I dic jo, quan es faci, la tanca separadora que s’haurà de fer, sobrarà o no? La majoria està negant a Israel el dret defensar-se, quan és l'únic país del món amenaçat de desaparèixer. Una derrota... i adéu siau! Els pares del meu amic Avi K., un lluitador pels drets dels palestins, de setembre ençà es torquen la sang i les restes de cervell de víctimes d'un atemptat. N'Avi, que vol un estat palestí, ara accepta el mur, provisionalment.

També afirmà el senyor Nieto que els jueus havien traslladat 700.000 beduïns al desert. Bingo! Precisament el terme beduí prové del mot “badia” que vol dir desert en àrab. Un beduí viu al desert, d'altra manera o és un sabater o, com a molt, un exbeduí. Avui li costa de fer-ho --viure al desert, vull dir-- però no només a Israel, també a Jordània, a Aràbia Saudí, al Iemen... pertot els empenyen a fer-se sedentaris, però només es critica aquest fet quan passa a Israel. El cas dels beduïns de Jordània és el més curiós. Si algú ho investiga veurà per què ho dic. Cal afegir que només són 80.000 els beduïns que hi ha a Israel i que la majoria hi estan tan integrats que fins i tot serveixen en l’exèrcit. La xifra de beduïns que donà el senyor Nieto deu incloure els de la meitat d’Orient Mitjà. A Espanya i altres països també desapareixen els pastors nòmades i no he llegit cap queixa enlloc.

Va dir, així mateix, que Israel és una societat 100 % militaritzada. Ja és curiosa l’afirmació: més del 50% dels israelians no fan la mili. I alguns, com els jueus del grup Naturei Karta no només no fan la mili, sinó que tampoc no accepten la nacionalitat israeliana i per això són súbdits del rei de Jordània, qui encara manté els seus drets (?) sobre el mal anomenat “Mur de les llàgrimes”. Això no els evita de ser apedregats de tant en tant per alguns musulmans fanàtics des de dalt –és a dir, des de l’Esplanada de les Mesquites, mai Muntanya del Temple-- mentre ells, els de Naturei Karta, preguen davant aquells paret sagrada.

Una demostració que el senyor Nieto no té ni idea de què parla és el fet que anomeni israelites als israelians. Israelita és gairebé un sinònim de jueu, es pot ser israelià i no ser israelita i a l’inrevés. Jo mateix som israelita, però no som israelià. Per això quan demana que es faci un boicot als productes israelites, és a dir jueus, --boicot que ja es fa-- em deman si hi vol incloure els productes inventats per jueus, com la insulina, la cortisona sintètica, la vacuna contra la polio, les millors medicines contra cardiopaties, sífilis, gonorrea, còlera, diftèria, meningitis... o alguns tipus d’anestèsia que s’apliquen en intervencions oftalmològiques, odontològiques, etc.; la llista és molt llarga. O si cal boicotejar el mètode per determinar el grup sanguini de cadascú, la màquina de cosir, la cèl·lula elèctrica del cor.... Caldria donar gràcies al fet que el jueu sigui el poble que més ha valorat l'educació al llarg de la història, això ha permès que molta gent es beneficiï del seu treball. I també em deman: els que tenguin avantpassats jueus --com ara els Sintes-- s'han d'extirpar part dels seus gens i de la seva sang? Ja que hi estam posats, podríem prohibir ideologies que provenen de jueus: cristianisme, marxisme, trostkisme... i fer un boicot als sistemes d’estalvi d’aigua, ja que la majoria s'han inventat en aquell país d’assassins i en tenen la patent. Certament el boicot absolut seria un bon sistema d’acabar amb el conflicte: uns --els israelians-- plegarien d'aquelles terres i els altres --els anomenats palestins des de 1967, abans no adoptaven aquest nom-- es quedarien sense feina. En pocs anys el país tornaria a quedar semiabandonat, tal com ho estava durant el segle XIX, com es pot confirmar en les pàgines de més de 50 llibres escrits per novel·listes, viatgers, etc., que hi van fer una volta durant aquells anys. Aquests escriptors no eren "israelites" i les seves cròniques es van fer abans de començar el retorn dels jueus al seu país, així que el que diuen té més crèdit.

Repetesc que podria rebatre la majoria dels altres punts de la conferència del senyor Nieto, no cal ser una eminència per fer-ho, però com ja he dit, és inútil: a Esquerra Unida, especialment, no volen ni dialogar ni llegir. Deuen tenir la por del sastre abans esmentat. Mentrestant, en els darrer mesos n’he parlat, del conflicte, amb quatre persones que contínuament atacaven Israel. Tots quatre —un capellà, un periodista, un jubilat i un catedràtic d’Història, ja té gràcia-- van reconèixer que estaven mal informats i no han tornat a escriure ni una línia a cap diari. Continuen estant a favor d’un estat palestí –com jo mateix hi estic--, però ara contrasten informacions. Només un altre capellà –que amb un conseller del Pacte de Progrés es va fer una fotografia amb símbols d’un moviment terrorista islàmic-- i els polítics s’han negat a parlar amb mi o llegir algunes dades. Dels polítics d’EU, millor no parlar-ne.

Una altra perla que va dir el senyor Nieto és que entre els israelites no hi ha voluntat que les coses canviïn. Un mentider ha de tenir memòria: al principi ell mateix deia que s’havia reunit amb jueus que volien la pau. Com quedam, hi ha israelites que volen que les coses canviïn, o no?

Acabaré desitjant que sigui un èxit la Iniciativa de Ginebra, un pla de pau amb cara i ulls que em sembla ben acceptable per a ambdues parts. No és un pla just, però com va dir un filòsof francès “Si se cerca una solució justa mai no hi haurà pau ja que el que sigui just per a uns, no ho serà per als altres”. Tal vegada així la meva sinagoga a Barcelona no patirà més atacs –tres en els darrers mesos, amb una filleta ferida— i alguna de Madrid deixarà de ser semiclandestina i no hi morirà ningú més. I també és possible que Israel pugui participar en el Festival d’Eurovisió sense que el locutor belga demani que no votin aquell país --què hauria passat si l'israelià demanava que no es votés Luxemburg?--; o que els bombers israelians no siguin agredits en el metro de Barcelona, on havien acudit per participar en els Jocs per a Policies i Bombers. Tant de bo algun dia vegem algun palestí guanyant el famós festival: la música àrab és una meravella. I la seva cuina, la seva cultura i la seva gent m’encanten. Clar que després hi hauria un nou problema, amb qui es ficarien alguns? Ja se sap que els toros i els jueus tenen una funció social a acomplir: els uns ser martiritzats en les corrides, els altres ser els culpables de tot.

En definitiva, estic fart de suportar "progres" judeòfobs. La veritat és que tant me fa que tres persones em vagin deixar de parlar per ser israelita --tot i que han rectificat--, però quan un partit polític --com és el cas d'EU-- i molts de periodistes van covant l'ou que cria la serp de la xenofòbia per guanyar vots o vendre diaris... em costa de callar. Aquesta gent, irresponsable, em repugna. Comentaris com catalogar un nadó de colon pel fet que viu a Hebron (ciutat on només de 1929 a 1967, al llarg de la història, no hi hagut jueus), o que un atemptat amb 25 morts s'ha fet "contra interessos jueus", o dir que quan en un hospital israelià se salva la vida a un àrab es fa per propaganda, són decididament malintencionats. Molts d'àrabs han salvat jueus i m'alegra el fet, no vull veure propaganda en la seva acció. Els àrabs són molt millors que alguns "progres".

Francesc Shemtov Ximenes