LES FLÒVIES

LES FLÒVIES

Quan era petit, en arribar el Nadal, la meva mare penjava de l'arbre un home de les neus ben simpàtic. En Dean Martin, entre d'altres, li dedicava la cançó "Frosty, the snowman". M'agradava en Frosty, m’encanta la cançó i també la interpretació que en fa en Tom Hanks. També m'agradava la llegenda del Ieti, un home-animal que sembla ser que es passeja per l'Himalaia i que a vegades ha estat qualificat injustament com a abominable.

Les pàgines d'aquest setmanari publiquen d'un temps ençà unes petites crítiques batejades com a "Flòvies". Les flòvies, normalment són quelcom que agrada als menorquins, sobretot perquè en veim poques, així que ens dedicam a llegir-ne. No discutiré el contingut de la pàgina de les flòvies, consider que les idees són sagrades i que cadascú és lliure d'opinar el que vulgui i dir-ho públicament. Tant me fa si el coordinador d'aquestes flòvies té realment les opinions que hi expressa, o si només són un intent de viure'n per un sou o d'ocupar una cadira quan algun partit li faci l'oferiment: opina així i punt!, ell ja sabrà per què.

Ara bé, de la mateixa manera que les idees són sagrades, també ho són les persones i això sembla que l'autor no ho té massa clar. Em fa l’efecte que li agrada vexar la gent que no pensa com ell. Diuen els anglesos --els reis a l'hora de discutir i fer-ho amb gràcia i imaginació-- que ficar-se amb la família o el físic d'algú demostra una gran falta de talent. El flovier de "El Iris" deu desconèixer aquesta afirmació, o bé no li vol fer cas. Massa vegades tendeix a menysprear el criticat. Li encanta parlar del petit i referir-se a algú amb noms degradants, apel·latius pejoratius, etc. Què vol dir açò de petit? Significa, tal vegada, que el flovier desconeix què és l'educació? Que no respecta les persones? Qui li ha donat permís per ficar-se d'una manera tan barroera amb els que no pensen com ell?

Al flovier li podríem aplicar algunes de les seves pròpies crítiques; és allò de només veure la palla en els ulls dels altres... però no ho faré: seria massa senzill. Només li deman que intenti de no referir-se a la gent com ho fa. M'agradaria veure com el flovier es converteix en algú simpàtic, com en Frosty, i deixés de ser "l'ofensiu home de les flòvies". També voldria veure com es converteix amb un articulista enginyós. Sé que ho pot fer. Mediti-ho, per favor i decidesqui si fins ara ha actuat correctament. Si pensa que un canvi en el to no seria sobrer, faci-ho! Tots li estarem agraïts.

PD: sant Francesc d’Assís, la reina Isabel la Catòlica o el Gran Capità no eren gaire grossos. En Tintin, que acabà fent plorar el Ieti, també ho era, petit.

Ben atentament.