RASPUTIN I ELS SET TURISTES

Set elements paguen amb diners públics l’entrada a un prostíbul i només es considera una “equivocació”, i fins i tot algú els mig comprèn tot dient que molts ho fan. La quantitat “invertida” no és que sigui gaire important; però el fet és que la pasta no era seva i no tenien dret a gastar-la ni assistint a una representació del Bolshoi, ni a una òpera, ni a una sessió subtitulada d’una pel·lícula en llengua tamil projectada al Casino des Born o en trucades pel mòbil tot convocant a manifestar-se contra el Partit Popular El minirobatori no em preocupa, molts hem comès faltes petites. El problema greu és un altre.

El senyor Flaquer, suposadament honorable, diu que en acabar la feina cadascú pot fer el que vulgui, i això inclou passar una estona a un bordell. Així justifica la patinada d’algun company seu. Però, ves per on, menteix. Moltes de les treballadores que presten els seus serveis a algun honorable, quan acaben la jornada, llarga i fastigosa --perquè passar una estona prop d’algú com ell forçosament provoca gitera— no poden fer el que voldrien: resten forçades a continuar al bordell. És un fet que un dels negocis més grans de l’actualitat és el del sexe –supera el de les cdrogues--i aquest inclou la tracta de blanques: a Moscou, a Mallorca i a Menorca. Cal dir-ho d’un punyetera vegada.

Massa gent, l’honorable entre ells, creu que les putes només són putes; no es volen plantejar que fan de putes. O millor dit: que les obliguen a fer de putes. Vaig conèixer, a Menorca mateix, una dona que era obligada a prostituir-se. No gosava denunciar el seu “senyor” perquè tenia por del que li podia passar a la seva família que continua residint al seu país d’origen. Mai no em va dir qui l’obligava a prostituir-se. Fa molts de mesos que no la veig. No sé si és viva o morta, si encara treballa en aquest ofici o ha pogut fugir dels que l’esclavitzaven. Desitjaria que no hagi de fer cap sessió especial per a cap honorable, però em tem que no deu ser així.

Quan els set “turistes” entraren a un prostíbul de Moscou, o quan altres entren a qualsevol de qualsevol lloc, no van tenir ni tenen la seguretat que les treballadores hi són voluntàriament. A Rússia massa moldaves, romaneses, etc. hi són obligades a treballar. La força i el poder de les màfies russes són prou coneguts. A Menorca s’aplica l’invent i s’esclavitzen dones d’Amèrica del Sud, africanes de diverses països, europees especialment dels països de l’Est... I, no podem negar que els culpables no són només els macarrons, els clients també en són, de culpables. Cada cop que algú abona diners per un servei degradant permet que el negoci continuï i açò també el converteix en responsable que aquest tràfic de persones no s’acabi. No totes les meuques són de luxe, ni totes les meretrius o cortesanes de luxe ho són per gust. És cert que alguna (també hi ha homes) s’hi dedica voluntàriament; però el client gairebé mai no sap quina és la història de la dona, o al·lota, amb què vol satisfer la seva necessitat biològica. Ho he dit d’una manera prou fina? Avui la Justícia europea comença a perseguir persones que han fet turisme sexual, normalment a Tailàndia o en algun país llunyà. Altres viatgen a països pobres i s’aprofiten de la misèria de la seva gent per aconseguir lligar. Un amic cordovès va anar de voluntari a Bòsnia, en missió de pau, durant/després de la guerra. Menjava i dormia a una casa particular a Móstar a canvi de pagar un tant a la família. Uns dies després d’estar-s’hi, la mare li va dir que per una mica més de diners podia passar una estona amb la filla, d’un divuit anys. Ell s’hi va negar i li va apujar la paga que abonava a la família en contraprestació pel seu manteniment. Quants de soldats van fer el mateix que en José? Quants van rebre l’oferiment i el van acceptar? En José va ser molt ben tractat, va engreixar bastants de quilos.

Probablement hauríem de meditar què estam fent cada cop que pretenem entrar en un d’aquests locals, en contractar algun infant asiàtic o salvadorenc o quan algú fa pujar una dona o un travesti al cotxe prop de l’estadi del Barça, a Oslo o allà on sigui.

Que un polític –és a dir, una persona que ha de maldar que la gent sigui lliure— pensi d’aquesta manera -- com ho fa el senyor Flaquer, vull dir-- em sembla intolerable. Que algun robi és greu, però que tot un conseller de Turisme faci aquestes declaracions... Segurament li encantaria ser conseller de Turisme Sexual. Un altre impresentable ocupa un càrrec. I si el seu cap –que vull suposar que no va assistir a la festa-- no el fa fora, és que com a persona tampoc no deu ser gaire cosa. Tampoc no comprenc el silenci del seu partit que els hauria de fer tots fora. Ni que l’oposició se centri només en el desfalc i no en el que hi ha darrere. Francament, cada dia tenc més arguments per no votar.

Al costat d’aquesta gent, Grigori Iefimovitx, més conegut com a Rasputin, era un home sant; si més no, ho va ser durant alguna època. Probablement els set turistes no són tan honorables com les bagasses. Hi ha molta gent que es troba sola que només pot comprar companyia. Elles, les esclaves, són les úniques que els escolten. El que sí que saben fer alguns elements és triar els locals. El mot rasputinyi significa persona depravada; rasputa (les seves darreres quatre lletres són una coincidència) vol dir dissoluta. Ja es ben veu que cadascú s’ajunta amb gent de la seva corda. Si més no set persones, sis d’elles desconegudes, poden ser considerades rasputins. I molts de nosaltres, si els permetem actuar així, probablement també. Mentrestant, aquesta nit, “sábado sabadete”, algunes dones hauran inflat les butxaques dels proxenetes. I ningú no vessarà cap llàgrima per elles. Continuarem fent broma. Com a molt pensarem en la reacció de les dones dels set turistes.