2004: L'ANY INTERNACIONAL DE LA MENTIDA

No me n'havia adonat, acostumat com estava a patir-les habitualment. Ara, però, companys ben informats, m'han confirmat que estam celebrant l'Any Internacional de la Mentida: tot arriba. El frau lingüístic s'ho mereixia. Poques coses han fet més mèrits per rebre un reconeixement públic. La mentida, ah..., il·lustre companya de viatge! La veritat és que mereixeria un lustre o una dècada, i açò per no treure possibilitats a altres "receptors", que si no un segle seria més adequat. Com a mínim han tingut la decència de decantar un any de traspàs per retre-li homenatge. Un dia afegit és poc, però sempre és més que un any normal; tot fa a una casa pobra.

Ja ho deien els crítics del nazisme: "Si els mentiders tinguessin les cames curtes, en Goebbles caminaria amb el cul". Gran mestre, el tal Goebbles. Si no ens hagués deixat --per sort, ho va fer- enguany faria una festassa, tot i que tal vegada algú superaria la seva habilitat a manipular el poble.

Tothom menteix, i s'ho passa d'allò més bé... fins que l'enxampen; qüestió de temps, tanmateix. Ara han aplegat monsier Chirac, i n'estic molt content. Els francesos també són segrestables. Alguns islamistes radicals no tenen escrúpols i poden fer xantatge a qualsevol estat occidental i no només en fan contra els que participen en agressions als seus dominis. Que consti que estic a favor de permetre portar el vel a les escoles i on els doni la gana --sempre exceptuant Barcelona que sembla ser que es decanta per promoure de passejar en pèl; és una altre estil, més modern tot i que una mica groller--, però no s'han d'acceptar els xantatges. La pregunta és òbvia, com salvar dos periodistes innocents? La resposta la deu tenir un dels més grans mentiders d'Europa: Moratinos. O tal vegada el mateix Estat veí, que ha desplaçat alguns dels seus homes més importants a països musulmans per tal d'evitar aquest assassinat indigne. No demostra això que saben amb qui parlar? No vol dir que coneixen els terroristes i que fins ara els han permès de fer el que volien perquè no atemptaven contra els ciutadans del seu país, l'Hexàgon Perfecte? Ja es ben veu que no és el mateix pigar que rebre. França ha estat colpejada, la seva grandeur qüestionada. Un altre mentider, en Bush, es deu fer un fart de riure; deu riure tant que dubt que pugui parlar durant la Convenció Republicana en què es presentarà com a candidat a president dels Estats Units. Diuen que s'ha desencaixat la mandíbula i que no hi ha manera de recol·locar-la-hi. Confiem que els dos ciutadans francesos segrestats siguin indultats i salvin la vida. I hi pos messions que si és així d'aquí a uns mesos es permetrà dur mocadors pel cap, creus o kippàs a les escoles franceses. Si hom té calor sempre li quedarà Barcelona on serà molt ben rebut per un tal Clos que diuen que hi fa d'alcalde entossudit a emprenyar els membres de la Passarel·la Gaudí A la Gàl·lia, s'hi podrà fer de tot tret de parlar en cap idioma que no sigui el francès. La francophonie és la francophonie, això és intocable; qui no ho accepti sempre podrà fer com fa uns anys: llepar els excusats, la tassa del wàter inclosa. Hi ha perversions de tota mena.

Si cercam mentiders, en trobarem pertot arreu. Darrerament han glopejat mentides Acebes, Aznar, Zapatero. Llamazares... en parlar de l'11 de març o els polítics que ens intenten vendre les virtuts de treure les algues de les platges i omplir-les artificialment d'arena. Aquest sistema, tan modern, ja l'han provat diverses vegades i no ha funcionat, així que tal vegada caldria provar-ne un de nou, encara que tregui vots.

Tot plegat ens demostra que dedicar-li només tres-cents seixanta-sis dies d'actes i celebracions és un homenatge prou cric per a aquesta senyora, la Mentida, que ha fet tants de mèrits al llarg del temps. Rebeu senyora la meva admiració. Per molts d'anys!