Cerc una secta

Fa setmanes que hi don voltes. Triar-ne una, és complicat. La gamma és àmplia. Els objectius, diversos; tots lloables. Que sí, que sí: vull entrar en una secta. I si pot ser, destructiva. Pensar, cansa i vull que m’ho donin tot fet. No pensar, evita depressions. Hom es lleva de bon matí i després d’un àpat frugal, hipocalòric, ja té un programa marcat de tot el que ha de fer durant el dia. Que no és una meravella, açò?

He cercat pertot arreu. He llegit estatuts, objectius... i també arguments contraris a cadascuna. En principi, em decantava per aquelles que t’interrompen el son cap a les tres de la matinada. Et vesteixen amb una túnica primeta, no sigui cosa que criïs massa defenses, i un cop encès l’encens, ja només et resta olorar aquest perfum tan agradable –col·laboració amb els pagesos iemenites, tan mancats d’ingressos— i a tocar tambor hi manca gent.

Ser hare-krishna semblava una tria excel·lent, però t’obligaven a comprar els Vedes i a memoritzar-los. Massa lletra a la meva edat. El cervell se’ns aprima amb el temps i omplir-lo de mots en sànscrit no és una tasca que es pugui permetre qualsevol. Fa uns anys hauria pogut. Com dominava el Catecisme!, per posar un exemple. Encara record preguntes i respostes. “¿Qué son los ángeles?”. “Los ángeles son espíritus puros, esto es, sin cuerpo, creados por Dios para que le alaben y le obedezcan". Com enyor aquell època! Vaig criar memòria, dissortadament òrfena dels Principios Fundamentales del Movimiento, que ja no eren obligatoris. Mala sort. Com m’hauria agradat aprendre allò de “La comunidad nacional se funda en el hombre como portador de valores eternos” o “Las entidades naturales de la vida social: familia, municipio y sindicato, son estructuras básicas de la comunidad nacional”. Que em vagin furtar la possibilitat i l’obligació de memoritzar això, no els ho puc perdonar. I no haver cantat mai “Cuando se enteró mi madre, que yo era de las JONS... me dio un abrazo y me dijo, hijo mío de mi alma, así te quería yo. ¡Falangista valeroso!”... tampoc no puc. Lletra fantàstica, música imponent.

Em direu que això no té res a veure amb una secta. Potser teniu raó. Però no em negareu que facilitava de no pensar, un dels objectius preferits i bàsics de les sectes. Si no fos per l’exigència de portar un mostatxet ridícul sota el nas, la resta d’obligacions em ferien el pes: camisa blava, boina roja, un cançoner ben interessant... seria una bona tria, i nostàlgica. També podria optar per fer-me maoista. Roba senzilla, coll Mao, beca tipus Pere Tàpies... i les obres completes del senyor Zedong dintre del meló. “El llibre roig”.. és un text potent. Però ara permeten d’estudiar-lo en castellà i això facilita el seu aprenentatge i la seva recitació. Francament, una bona secta ha d’emprar un idioma sagrat: llatí, hebreu, àrab, sànscrit, mandarí... Simplicitat i secta es contradiuen. Fora!

Si la quota no fos massa alta em decantaria per fer-me del PP, branca Zaplana i Acebes. L’oficial no m’atrau. Jo vull que em buidin el cap del tot, res de pensar. Acebes m’ho garanteix. I a més a més, si no em provoca un “trastorn del comportament”, em torna els diners! És per pensar-s’ho, no? Optar per l’estil Zaplana, és més perillós. Mala bava, enriquiment il·lícit... i massa diversió. Els parcs temàtics no em convencen. Em fan por les atraccions i a Terra Mítica patiria. Preferesc el mareig aconseguit després d’un ball tipus dervirx turc. Voltar fins que la sang baixi als peus... és Homèric! Zaplana, a més a més, pertany a l’escola sectària valenciana, massa decantada cap al sexe i la promiscuïtat. Jo cerc un grup cast, que no practiqui porqueries.

Com podeu veure, és difícil decidir-se. A darrera hora m’arribat propaganda d’una associació que promet: “Formigó sense fronteres”. Sembla que entre els seus objectius hi ha la d’encimentar i encimentar... fins a aconseguir que el cervell es convertesqui en un autèntic bloc, apte per construir. Però és gent molt seriosa i jo tenc massa barra... tot i que una de les seves reivindicacions és erigir un monument a la badia de Ciutadella, en forma de dic, que portaria el títol “Homenatge a la barra!”. M’hi admetrien? Per si de cas faré punts: Vull un dic! Visca la barra!