L’ÀNGEL EXTERMINADOR

N’Ángel és ros, no crec que tengui els 20 anys i li encanten l’esport i la tàctica. Dissabte dia 26 de novembre m’ho va demostrar. Eren cap a la una i mitja de la nit. Ell vestit de blanc, immaculat, i amb una cara de haver pres bastant de suc, va sortir d’un bar acompanyat de dos amics més. Van travessar el carrer des Mercadal, i un d’ells, fent una demostració d’estratègia va cridar un jove, que semblava estranger, que acabava de passar prop meu i m’havia saludat. El trio no em va dir ni paraula. Un problema d’educació, sens dubte. Anaven una mica ràpids, amb un objectiu fix i saludar no entrava en els seus plans. .

De repent van cridar l’estranger. “Perdona, ¿tienes fuego?”. Aquell es va aturar i va començar a rebre cops de puny. Va aconseguir fugir, gràcies a Déu. N’Ángel el perseguia. No sé si el va arreplegar o no. Uns segons després un dels tres va passar prop meu, em va dir “Bona nit” i va continuar com si no hagués succeït res. No va passar gaire més temps fins que n’Ángel, amb cara de satisfet per la feina feta –o intentada—es va retirar ben dret, com si estigués orgullós de la seva proesa.

Em van impressionar aquests tres elements. Són molt dimonis. També són bastant covards i fastigosos. Estovar un estranger –o algú altre-- no és un feina de gaire mèrit. Probablement no els denunciarà mai. Per si de cas, però, cal aplicar una tàctica adequada: tres contra un és una proporció que ofereix certes garanties d’èxit. Arrambar-s’hi per darrere, també és fer les coses com cal.

M’agradaria saber qui era l’estranger per denunciar plegats aquests tres elements. Em rebenten els xenòfobs, els racistes, els impresentables. Si voleu podeu trobar-los per voltants d’un bar el nom del qual no escric, prop del carrer de Mallorca.

N’Ángel i els seus amics deuen creure que passegen una puresa de raça que els fa superiors a tots els que vénen de fora. No n’estic massa convençut, que sigui així. El que sí que sé és el seu cervell té unes enormes dificultats a connectar entre si les poques neurones que encabeix. Deu ser qüestió, en aquest cas sí, de puresa: són uns nobles representants de la generació de la bleda al desgraciat. Encara que els més desgraciats de tots són ells tres. Esper que qualsevol dia venguin a per mi, però això no els evitarà la denúncia.

Si algú coneix l’agredit m’agradaria que li comuniqués que li faig costat, aquí a través del diari i al Jutjat, quan vulgui. Si això m’ha de costar que em peguin, mal sort. Només els deman que vetllin unes quantes hores més, així en passar aquells senyor que van de verd i duen una garnera a les mans, els podran ficar on es mereixen: als fems.

Francesc Sintes Giménez