UNA FÀBRICA D’ESPASES

Les males llengües --els desafectes, en poques paraules--, diuen que la situació econòmica de l’Ajuntament de Ciutadella és molt dolenta. La culpa és repartida entre els diversos equips que han governat. Com que calia trobar solucions imaginatives per millorar el tresor públic, no m’estranyaria que el que m’han assegurat sigui cert: l’Ajuntament vol fer una fàbrica d’espases.

Si repassam els diaris dels darrers anys, veurem que les coses ja apuntaven cap aquí. Fins ara es duia més l’estil difamació, seguit per l’insult i acabant amb una punyalada “trapera“. Alguns s’hi sentien, i s’hi senten, molt còmodes, però no els acabava d’omplir. Sortosament, en arribar notícies que a l’Uruguai, fins no fa gaire anys, els duels eren permesos a algú se li ha encès la bombeta. Idea!: atracció turística!. El Born recobrarà la seva antiga esplendor. Que baixin els regidors i s’enfrontin com a bons cavallers. Davant de tots. Ah... quina delícia. Serà com els famosos duels entre el president del Partido Blanco i el del Partido Colorado. M’agrada.

De bon començament, hom comentava la possibilitat que aquests enfrontaments es fessin desarmats, però la lluita cos a cos no era ben vista, perquè els infants s’hi podien apuntar. Mancats de fins estilistes que es poguessin dedicar a la boxa, restava l’opció de muntar un escenari on fer-hi combats de sumo japonès, però no tothom se sentia motivat a engreixar tant. Tots sabem que travessam una era on la línia ens fot el plaer del menjar.

La lluita amb punyal exigia una importació massiva de ganivets d’Albacete, tenen denominació d’origen, i el Ministeri de Medi Ambient no ho ha permès en negar a Ciutadella la possibilitat de comptar amb un port capaç de rebre tanta mercaderia imprescindible. Es podrien aconseguir aquestes armes de contraban, però no és el mateix. I a més a més el contraban és un delicte; i tots sabem que els regidors són, sobretot, honrats. És una llàstima que s’hagi descartat aquest tipus de baralla, perquè Sancho Gracia estava disposat a passar una bona temporada al poble per mostrar-nos els seus secrets. Alguns haurien quedat molt bé amb patilles llargues a les seves galtes i una manta enrevoltada per defendre’s dels talls del contrari. Quina putada que ens hagin furtat la possibilitat d’escoltar el soroll que fa una navalla quan s’obre!

Finalment s’ha escollit l’opció de l’espasa. Era la millor, no ho dubteu. Tanmateix, hi ha hagut debat. L’oposició es decantava per implantar el floret, l’equip de govern s’hi va negar. Els d’aquest prefereixen el combat brut, no els va l’esgrima. Prefereixen una cosa més bèstia i no ho trob gens estrany. Això de saludar el contrari abans de barallar-s’hi i haver-lo de fer a la francesa i emprant un vocabulari proscrit pel director general de Política Lingüística, amb paraules com touché, en garde.. els semblava una mariconada. Així que preferien una cosa més real: sang i fetge. O somos o no somos, que punyetes! Ja em puc imaginar com seran els primers combats. Els del PSM cridaran “Desperta ferro”, els del PP “Santiago y cierra España”. Camarero i els del PSOE no diran ni piu, aniran per feina. En Llorenç com a bon castellà –senyor de castell— es farà d’or venent figures de samurais de porcellana i en Pau Lluc i l’alcalde passaran d’enfrontaments i prendran un cafè plegats. Com s’ha de fer.

Per arrodonir-ho, es crearà l’associació “Padrins de Regidors Ofesos”, que impartirà cursos sobre normes de combat, etc. Quan tindrem els primers enfrontaments? No caldrà esperar gaire. Sols resta decidir si s’hauran de fer amb un únic tipus d’espasa o s’admetrà un combat més creatiu i al gust de l’usuari. El nou alcalde de Ciutadella a l’exterior, German Jover, és partidari d’una arma tipus britànic. Amb aquesta el podrien investir cavaller-alcalde, cosa que li permetria presentar-se a les reunions d’alcaldes amb més arguments. Ha promès que com fa fins ara, no hi obrirà boca.

Altres prefereixen una mena de gladium, espasa curta que recorda més el punyal. Finalment, hi ha els que es decanten per un bon “mandoble”, feixuc i que fa ferides que millorarien els comptes de la Clínica Menorca, que ahir era rica i avui no té un velló... o per una cimitarra corbada, si pot ser bífida a la punta. No cal ser massa llest per veure qui ha triat aquesta.