Acceptar una infracció

Dilluns s’escampava per Alaior la notícia que Onofre Pons Quitana havia dimitit. Si això és cert, m’ha fet malbé l’article. Si més no, parcialment. Mai no he votat en Nofre, ni ho faré, però sempre m’ha caigut molt bé. Els que el coneixem, sabem que és una persona agradable, educada i que sap fer favors. I sap perdonar. No tots podem dir el mateix.

En Nofre, la seva dona i el seu fill, en Santi, han rebut fort aquests dies. La reacció d’en Nofre en encaixar la notícia de la denuncia que que la seva família, havia comès una infracció urbanística, em va semblar molt digna: ho va reconèixer tot i va dir que n’assumiria les conseqüències, fossin quines fossin. Han calgut molts d’anys per sentir algú pronunciar una resposta així. Des d’ara encara rebrà encara més respecte de part meva. Diuen que no n’hi ha prou, que ha mentit i ha empetitit la infracció. És possible. En realitat, no m’importa gaire. D’infraccions, en comentem tots i gairebé cada dia. Respectam el codi de circulació? Pagam totes les factures en blanc? La llista seria inacabable. Segurament hi ha persones impol·lutes, però són ben poques.

Està incapacitat en Nofre per continuar ocupant un càrrec? Probablement. Com jo mateix. Servidor no n’ha ocupat cap mai i ell ha dimitit. Empat. Aconseguit de manera diferent, però empat. En aquest afer, no hi veig una càrrega afegida. Atès que no governava, no crec que s’hagi aprofitat del càrrec. Ha vulnerat les normes –com ja he dit, qui no les trepitja?-- i ho ha reconegut. Per mi, està perdonat i ja no n’hem de parlar més, del seu cas.

El fet que ell hagi dimitit i altres no ho hagin fet –membres del seu partit, i de tots els altres: de tots!— no significa que demani el mateix –la dimissió- per al regidor socialista qüestionat. Tampoc no hi veig, en el seu cas, un gran abús de poder. Retreure-li una infracció comesa pel seu pare, no em sembla gaire correcte. Em referia a casos més foscos succeïts a altres pobles. A un que jo me sé –i tots--, sí que hi ha hagut utilització indeguda del càrrec. I no em referesc a cap regidor, sinó a un altre tipus de polític. Alguna infracció urbanística no ha estat descoberta per qui ho havia de fer i això que l’ha tenia ben a mà. Fins i tot compartia ADN amb l’infractor. I ningú no ha dimitit. Un ocupa el càrrec i altres encara treballen per a l’ajuntament. I tothom a callar perquè com ja sabem “tots són iguals”. Idò, no. No tots són o som iguals. Almanco un ha demostrat que no ho era: es diu Onofre Pons Quintana.

A Menorca, a les Illes, hi ha una col·lecció d’edificis il·legals que fa por. Els seus propietaris pertanyen a totes les forces polítiques, diguem-ho clar. Quantes cases o xalets s’han tirat? Ben poques han estat les edificacions enderrocades. Les que ho han estat, han emparat el pes de la Llei justament. Justament? I ara! I tant que no. Quan les sancions no s’apliquen a tots, estan mal aplicades. Qui no s’ha emprenyat quan la grua li retirava el cotxe que havia deixat mal aparcat a un carrer on trenta automòbils més cometien la mateixa infracció? Això fa mal, molt més mal que no la multa. Puc intentar comprendre que el nombre de policies és ínfim i que per això molts ho aprofitam per infringir les normes. Sovint, les multes només es posen quan hi ha una denúncia pel mig. No em sembla il·lògic: és impossible passar per tots els carrers cada dia. Ara bé, en rebre una denúncia, el mateix policia que fa retirar i multa l’infractor, hauria de fer el mateix amb la resta d’automòbils que comenten la mateixa infracció. Així de clar. És intolerable que només carregui contra el denunciat i acluqui els ulls davant de la resta. Ell, l’agent de l’ordre, també hauria de ser sancionat. I el denunciant que sortia de cul del garatge davant dels seus nassos.

Tots som culpables de la corrupció. Continuam admetent –i votant-- unes llistes tancades que aixopluguen autèntics impresentables. Quan un no ho és, dimiteix i encara el critiquen. Part de la solució és passar de votar els partits que admeten aquesta gent, tot havent comprovat com era. I, sobretot, començar a exigir d’emetre vots personals i no haver d’acceptar les llistes tancades- Hi ha massa professionals de la política en els partits. Però també n’hi ha d’honorables.