Alaior vist des de fora

Ignor gairebé completament com és la vida a Alaior avui en dia. No sé amb certesa si està ben regit o no. Aquests fets haurien d’obligar-me a no opinar. No ho faré. Som així, una gallina mescladissa. Repetesc que no sé si les major part de les coses que ha gestionat, i gestiona, l’actual equip de govern estan ben fetes o no ho estan: supòs que depèn de la ideologia de la persona amb qui en parl, com passa pertot. Sovint tenim la tendència a veure només les coses dolentes. Des de Cabildolàndia la percepció del meu poble –sempre seré i em sentiré alaiorenc-- és forçosament diferent a la que teniu els que hi residiu.

Com deia, som poc objectius i, als que comanden, només els solem fer retrets pels seus desencerts i això no és prou just. Així, a Ponent només parlam de la corrupció --de tres regidors fonamentalment--, del mutis de guinness que interpreta el nostre regidor en cap, i alcalde de fet, quan es dedica a gestionar l’Àrea de Cultura i poca cosa més. En canvi, no lloam el seu encert en millorar les places, tot i que això depèn del gust de cadascú. A Alaior passa quelcom de semblant.

Alaior ha crescut molt, però ho ha fet bastant bé. Durant els darrers anys, cada cop que la trepig em sembla una vila més polida. Fa goig fer-hi un tomb. Passejar-hi, és la millor manera de valorar aquests canvis i de veure’n els defectes. Això no obstant, al poble, hi ha coses que mai no entendré, i açò que algunes són senzilles de resoldre, tot i que d’altres ja no ho són. On ha quedat aquella promesa que van fer els socialistes de desescanyar els arbres del carrer de Miguel de Cervantes? El ciment, o l’asfalt, els oprimia fa tres legislatures i encara ho fa més. Mira que és poc complicat resoldre el problema i complir una promesa electoral tan senzilla de complir! Tampoc no veig que es reposin els arbres que hi manquen...

Les tres coses que més en desagraden d’Alaior són les següents: la pèrdua, o gairebé, d’elements etnològics i culturals, la manca d’una parada d’autobusos decent i la construcció d’habitatges al costat –en realitat dintre mateix— del polígon industrial. La primer és bona de solucionar, només cal la voluntat d’una i la col·laboració de tots. La segona és imprescindible d’arranjar-la. Fer-ho, a més a més, beneficiaria molta gent. És cert que canviar-la d’ubicació perjudicaria els que utilitzen aquest mitjà de transport per anar a l’Institut, però també ho és que el lloc on està instal·lada actualment fa que el trajecte Maó-Ciutadella s’allargui innecessàriament –uns cinc minuts, com he comprovat-- i que els mateixos alaiorencs majors patesquin innecessàriament excessives per culpa de la costa que han de pujar per anar al centre del poble. Alaior és un poble de costes. Els xofers de l’empresa concessionària coincideixen a afirmar que el lloc més adequat per a la parada és la zona sa Teulera. Possiblement no sigui l’únic i tal vegada l’Ajuntament podria oferir una proposta millor, però cal trobar un espai més adient i amb una millor infraestructura –lavabos, seients...--, ni que només sigui per solidaritat amb la resta de menorquins.

Quant al tercer “zero”, que s’arrossega des de fa anys, el consider un error en la gestió del tot incomprensible. Diria que és el primer cas de la història en què es treuen les fàbriques d’una ciutat per dur-les a un polígon industrial, on pocs anys després s’hi construeixen habitatges. Que m’ho expliquin, que no ho puc entendre. Mentre no m’ho aclaresquin, em continuarà semblant una bajanada cum laude.

Dedicat a un alaiorenc dels bons, Francesc Cardona Caules, que avui fa els anys. Que en puguis fer molts!