BULLITS BEN FETS

“La feina ben feta no té fronteres”, afirmava fa uns anys un anunci. Justament pel fet que a Cabildolàndia s’ha aplicat aquesta màxima, ha crescut espectacularment el nombre de persones que ens visiten. Els experiments urbanístics de la vella ciutat –açò de vella, és una manera de dir— ultrapassen el límits de l’illa i de l’Estat. El turista de qualitat està interessat a dir: “Jo els he vists, puc dir que són de cine”.

Els encarregats de vetllar per acabar amb l’estètica de la vila se’n surten prou bé. Fan el que poden per aconseguir que el desastre sigui tan gran que tothom vulgui veure’l. Primer ho van intentar amb el bullit de Correus. Van substituir un moble lamentable per un de pitjor. Ja era complicat aconseguir-ho, però van reeixir. Tot un èxit. És cert que van comptar amb l’ajut inestimable d’un arquitecte que dissenyava segons el gust castellà –finestres petites i molta pedra--, però aquí li van permetre desenvolupar la seva obra sense posar-li entrebancs. El resultat... prou dolent. L’afront va ser tan gran que algú –amb bon criteri— va decidir de sembrar unes palmeres ben davant de les oficines per amagar-lo. Una altra demostració de ciència, la podem contemplar a la plaça de l’Almirall Ferragut. Aquesta obra guanyaria premis en qualsevol concurs. Em consta que el cònsol dels Estat Units ha proposat que quan es faci el proper acte d’homenatge a l’almirall, entost de l’himne americà s’interpreti “L’oda al formigó desarmat”, una composició musical pacifista a l’alçada de l’empasta.

Però no en tenien prou, calia perseverar. Estaven un xic desmoralitzats en veure que no podien malmetre la plaça des Pins i arrasar els arbres, cosa que els hauria suposat passar a la història i el reconeixement de tots aquell que pateixen al·lèrgia al pol·len o els que creuen que els cotxes són més importants que les persones. Es van haver de conformar a pelar altres places. Mentre esperaven ansiosos que s’acabés el monstre del quiosc-bar des Born, havien de fer quelcom. Qui perd basa, no sol guanyar la partida. Posar dificultats a la contemplació del Palau des Comte era una bona pensada. L’oportunitat no es podia perdre. Com que topava amb l’oposició dels ciutadans, van decidir desenvolupar el projecte endegant alhora la campanya “Adopta un tros de voravia”. La primera a apuntar-s’hi i a donar exemple va ser una regidora. Li ho hem d’agrair (gràcies, senyora), els polítics no sempre donen exemple. La seva inestimable col·laboració a mantenir en un estat immaculat el tros de sòl que ha adoptat, mereix el nostre aplaudiment. Ovacionem-la, cridem bravos i més bravos car el seu sacrifici s’ho mereix. És cert que --per tenir cura d’aquest parcel·la— hi ha instal·lat una mena de botiga portàtil que li produirà un rendiment econòmic. No hi fa res. Els bars també ocupen sovint un tros de carrer i ningú no protesta. Per tant, fer-ho en aquest cas seria injust. És més, cal lloar el seu sacrifici en no obrir la botiga als baixos de l’Ajuntament, cosa a la qual tenia dret. Com a bona treballadora pel poble, decidí aplicar el lema d’una vella glòria, un tal Fraga, qui afirmava que “La calle és mía”. Aquí es va conformar amb uns metres quadrats, poca cosa. El ciutadellencs exulten i estan cofois en veure tanta magnanimitat. Un tros de la ciutat, almanco, està ben net. És una prova que la iniciativa privada sempre produeix beneficis col·lectius.

I tanmateix, estam convençuts que és imprescindible continuar. Donem una empenta a la iniciativa. Endeguem la campanya: “Adopta un contenidor de fems”. Us demanareu que quin rendiment se’n pot treure, d’un contenidor pudent. És ben senzill. Pot reportar un bon sobresou a l’adoptant, que a més a més, l’aconseguiria en horari preferentment nocturn. Com? D’una banda, podria instal·lar-hi un lavabo per a turistes i per als indígenes que presenten més problemes de bufeta els caps de setmana. Si no en tenia prou, també podria vendre les deixalles que el ciutadà sol desar-hi prop i de qualsevol manera. Recollida selectiva i organitzada. Però el millor premi que obtindria, seria el goig d’haver col·laborat a millorar Cabildolàndia i a permetre que el producte residual del “botellón” es dipositi en un lloc adient. Com ha de ser. S’hi apuntarà algun regidor?