CIUTADELLA JA TÉ PORT!

Finalment, ha arribat l’entesa. Ciutadella tindrà port. Un port amb unes mesures raonables, vull dir. Tothom bota a Cabildolàndia, qui no ho fa... és maonès o. La gent està contenta. No era tan difícil aconseguir que estigués satisfeta. L’Administració, també n’està: el projecte guanyador li sortirà molt bé de preu. Tot just apurà a uns 3.000 euros, el cost de dissenyar un cartell; tal com us ho dic. Ni barra de formigó, ni res de res. Amb un cartell, a prova de vents, problema resolt.

Ja fa uns anys que s’havia contemplat la possibilitat d’adoptar aquesta solució. Contra el que algú pugui pensar, no és meva: és d’un ciutadellenc il·lustre. El seu nom és Joan. No n’esmentaré els llinatges per evitar-li ensurts quan passegi fora vila, però us promet que existeix. Tot consistirà a col·locar un rètol ben gros a la Mola. El text, escrits en diversos idiomes, durà la següent llegenda: “Estau entrant al port de Ciutadella”. Simple, aclaridor, definitiu. És cert que el nou port de Ciutadella estarà lluny de la Catedral, però és igual. Un port és un port. La ubicació no és el que més importi.

Amb una tal solució, ningú a Ponent no es podrà queixar. Els ecologistes mantindran la praderes de posidònia intactes. Els enamorats de les postes de sol podran continuar contemplant-les sense interferències, sense necessitar els ulls de Superman, capaços de veure-hi més enllà del formigó. Els afectats per les obres no patiran anys de renou i pols ni seran expropiats. Els banyistes no veuran les platges buides de sorra. Els comerciants maonesos conservaran els magatzems. Els camioners continuaran fent una ruta que se saben de memòria. Les companyies navilieres engreixaran els seus ingressos perquè els seus vaixells faran desplaçaments més llargs... I, finalment, els bons ciutadellencs de tota la vida --els que només pensen en els cavalls, tenir un port i fotre els maonesos— seran els que més joia passejaran: aconseguiran un port i que a Llevant perdin el seu. Tots contents. Bé, tots no; segurament els bons maonesos –els que reclamen “hacs” pertot i s’expressen en idiomes universals, malgrat la seva patètica manera de pronunciar-los o destrossar-los— crearan alguna plataforma o iniciativa ciutadana per protestar. És el que toca.

El projecte comportarà resoldre algun problema, és evident, però amb bona fe tot té adob. Aconseguir la fusió dels clubs nàutics i marítims és l’obstacle més gran amb què toparà. Si ajuntar la Unió amb el Menorca va ser complicat, imaginau-vos què pot passar en fondre clubs de pobles diferents. Com a prova de bona voluntat, Cabildolàndia ha fet un bon oferiment a la Ciudad sin Nombre: el formatge fet a Ponent –bona part del que es fa a l’illa, certament-- tornarà a dir-se “Queso Mahón”. Si no n’hi ha prou, hom guarda en la recambra un segon oferiment: canviar la forma de les fogasses. Aquesta proposta sembla irrebutjable: ja no seran quadrades, tindran forma d’hac. Quina denominació d’origen pot ser tan clara? Es veurà a distància on s’ha fet el formatge! De lluny estant, se’l distingirà. Només el “tetilla” gallec, amb una forma prou obscena, val a dir-ho, li disputarà l’honor. Els nous lletraferits són els que més contents estan: el primer formatge il·lustrat del món. Menjar, reivindicar i alfabetitzar-se alhora, qui ho havia de dir?

Ho veieu com tot es pot arranjar? Només cal bona voluntat. I fer cas a Joan Gaspart, home savi entre els més savis. Ja ho ben deia quan era vicepresident del Barça: “Per pagar la fitxa de tal jugador, aplicarem una solució imaginativa”. I ho feia. Normalment a través de bancs de les illes Caiman o altres paradisos fiscals, o fent que part del sou de Guardiola el pagués TV3. Fem-li cas. I, si cal, podem intentar que el nou port de Ciutadella sigui un port franc, un port de germanor. “Pomada per tutti”. Glec, glec. Ah, el patrocinador del rètol de la Mola serà IB3, l’única televisió permesa a les Illes.