Comptabilitat (re)creativa

Una vegada acabats els treballs filològics, un august representant de la molt noble ICM, ha fundat la secció de matemàtiques de l’entitat. Per no confondre l’opinió pública amb unes noves sigles, conservarà les tradicionals tot fent-hi un petit canvi. D’ara en endavant, ICM significarà Institut de Càlcul Mahonès. Cal afegir que també s’està estudiant la possibilitat de denominar-lo Mahhhhhonès. Segons sembla, la presència múltiple de la lletra idolatrada provoca un estat d’èxtasi prou agradable. Ep, i no és delicte consumir-la, ja que es pren per via contemplativa i no deixa rastres a la sang.

És lloable que hagi decidit passar-se a les ciències exactes. Aquí no hi ha disputa. En filologia tot és massa opinable; tant que la mateixa ortografia és una convenció. I atès que arribar a un acord sempre és difícil, discutir per una lletra esdevé estèril. A mi Mahó ja m’està bé si ve acompanyat d’un ús més freqüent de la llengua. Lamentablement, aquest no ha esta el cas. Els números són una altra cosa. Tanmateix, el responsable de la creació de l’Institut, aplica un sistema de càlcul arbitrari –res de nou— i debuta amb un atac a la presidenta del Consell Insular de Menorca en què la puntua amb un “zero en matemàtiques” (no és “sic”, car l’original és en castellà, tot i que no crec que hi hagi queixes sobre la qualitat de la meva traducció). Segons afirma l’insigne matemàtic, la presidenta mereix aquesta puntuació per haver dit –segons “El Mundo. El Día de Baleares” (Déu meu quin títol més llarg!)— que l’economia de Menorca havia crescut “cuatro puntos porcentuales” (traduir m’esgota) més que la d’Eivissa. Concretament: un 1’5% Menorca per un 1’1% Eivissa. Al·lega, amb raó, el matemàtic, que això no suposa un creixement de quatre punt més que l’illa púnica, sinó que la diferència només és de 0’4 punts. I és a partir d’aquí quan fica la pota fins baix.

La màquina de calcular d’ICM, diu que la diferència és, per tant, d’un 0’4%. I no d’un 4%. No és que jo sigui un gran expert en matemàtiques, però alguna operació simple la sé fer sense massa dificultats i sense haver-me de matricular al nou Institut de Càlcul. Si el catedràtic empra el sistema decimal –com he de suposar— s’adonarà que 0’4 punts d’increment sobre 1’1, no significa que l’economia menorquina hagi superat en un 0’4% l’eivissenca, sinó que el percentatge és molt més elevat. Concretament suposa un percentatge del 36,363636... (escriuria trenta-sisos fins a les Filipines, allà canviaria de bolígraf i un cop aconseguit passatge en el vaixell “Ciudad de Mahón”, continuaria escrivint tresos i sisos perpètuament) --i ara continui l’escrit— “per cent”. Uf, quina frase més complicada m’ha quedat!

Resta clar idò, que la presidenta --i bona amiga meva-- es va errar, però també és evident –i per tant no cal demostrar-ho-- que el catedràtic es va doctorar en una escola de primària, la qual cosa no fa preveure res de bo per al futur de l’Institut de Càlcul. Si en qüestions filològiques era creatiu, en dedicar-se a les xifres seria un gran element a l’hora de fer les declaracions de renda de l’antic alcalde d’Andratx. Segur que si l’hagués assessorat, ara aquell no patiria les conseqüències. Amb això no vull insinuar que faci cap frau. De cap manera. Que ningú no ho deduesqui. Només vull dir que la seva capacitat s’allunya tant de la “mitjania” que els pobres encarregats d’interpretar els comptes, ho haurien deixat per impossible, la qual cosa hauria permès a l’encausat sortir indemne de la investigació judicial. Recordau el conte del rei que anava nu? Qui gosava a dir que no portava roba? El cas seria semblant. Abans de reconèixer la imperícia, els d’Hisenda tancarien l’expedient.

Punt i final. “La comedia è finita”.