HOMENATGE AL SAIG 092

M’ho vaig perdre i em dol. Açò, s’avisa. El saig núm. 092 de Maó és incorruptible. L’altre dia ho va demostrar. En trobar un automòbil mal aparcat davant del centre de salut “Dalt Sant Joan” –vehicle que a més superà el temps màxim autoritzat a ocupar un espai-- va cridar la grua. És el que toca. I ell és un artista. El problema vingué més tard. Efectivament, mentre l’operari de la grua ja s’havia endut l’automòbil, la propietària –tot i reconèixer la infracció— intentà d’explicar-li els motius pels quals l’havia comesa.

Es veu que en arribar al centre no trobà lloc i que atès que el seu pare –ja major— havia patit una malaltia greu per la qual havia estat ingressat a la residència sanitària pocs dies abans, s’atabalà i deixà el cotxe allà. Posteriorment, mentre un empleat del centre el custodiava –car no el podia abandonar--, ella va anar a cercar l’automòbil. Aquest ja havia partit, escoltat per la grua municipal. El saig estava orgullós de la feina feta. Tot i que li va explicar què havia passat i que ho va poder comprovar, demostrà una gran vocació recaptadora: una prova de poder.

La infractora li suplicava –no li reclamava que li tragués la multa--, sinó solament que li tornassin l’automòbil per poder portar el pare a casa, però ell ni cas. Hom hauria dit que el saig es podia haver entendrit, amb la qual cosa la seva incorruptibilitat hauria quedat en entredit. Sortosament no ho va fer. Va preferir ser un gran defensor de l’ordre i permetre que el malalt restàs enmig del carrer. Així es fan les coses; sí, senyor! També hauria pogut portar la família a casa en el vehicle municipal per demostrar una mica de sensibilitat. Idò, no. No ho va fer. Gastar benzina de l’Ajuntament? “Acabáramos”. Ell no fa favors.

Després de tal recital, solament esper que el seu cap el condecori amb la “Banaulada de Gràcia”, preferiblement fabricada en un metall noble o, si més no, amb el “Fuet de Plata” de la ciutat. Confii que l’Ajuntament em convidi a assistir a l’acte de lliurament. Segons m’han dit, també li regalaran un coixí. El motiu és obvi: esser tan escrupolós sempre pot comportar que qualsevol dia hagi d’emparar una coça al cul que li impedesqui seure com Déu mana durant una temporada. I tot per ser un extraordinari defensor de la llei: “Dura lex, sed lex”. Felicitats, saig 92, vostè és una figura! Passeja una bomba que li fa la funció de cor, però total, com que no feia servir el de carn, amb la pròtesi va que xuta. Nyetes, aquest xut m’ha sortit de més a més. Deu ser perquè l’oficial fa oposicions per servir de sac 092. I és quan un passeja unes natges així, és complicat reprimir les ganes d’oferir-lo per experimentar la capacitat de xut dels administrats.

Un cop l’hagin condecorat, honorable servidor de l’ordre, es podria preparar per un curs per aprendre a servir els ciutadans, que mai no és sobrer. Mentre no l’aprovi, permeti’m que sigui el primer a felicitar-lo per ser tan incorruptible. Artista, que és una artista!