GLECS EN SÀNSCRIT?

Miquel, o Miguel, Melià ho ha tornat a aconseguir. És un encant. Es vanagloria del diccionari sànscrit-català i fa bé. Jo sabia que l’interès pel sànscrit havia augmentat entre nosaltres, però estava convençut que per al català havia minvat i no poc. Dintre de la meva coneguda ignorància, havia oblidat que els Hare-Krisna estan captant fidels pertot. I que el seu idioma predilecte és aquest.. Així i tot, m’hauria semblat més normal que el gran director hagués optat per una edició del balear-sànscrit o del castellà-sànscrit. Crec que el senyor Melià hauria de ser conscient de qui li aporta les garrofes. En tot cas les vendes de l’edició crec que seran prou minses. Y ESO DUELEE...!

Si hi hagués una mica d’esperit empresarial a la Conselleria de la CAIB haurien optat per editar el “Gran diccionari de la llengua segons Torrent”, gran críptic en els seus escrits. Ni els nazis van aconseguir ser-ho tot en les seves comunicacions entre Berlín i els destacats al front rus. Encara no he aconseguit entendre gairebé mai què vol dir quan escriu; ara els Glecs, abans les Flòvies. I m’hi escarràs, no vos penseu. Em consta tant saber què insinua que començ a tenir complex de Quixot i em fa por que se m’eixugui el cervell per aconseguir-ho. Aquell heroi va acabar foll en maldar d’entendre les dites dels llibres de cavalleries. Servidor, que d’heroi en té ben poc, només s’ha convertit en un bota receptora de paracetamol, tot intentant que el mal al cap que em provoca el seu estudi no se’m convertesqui en una migranya de mal curar.

Té mèrit el senyor Torrent, home centrat com pocs, segons ell, tot i que jo el situaria a la dreta de l’extremadreta, un lloc ideal per aconseguir el seu objectiu. Però quin és el seu objectiu? Bona pregunta. Qui me la respongui serà premiat amb una màquina de rentar o un electrodomèstic qualsevol, del mateix valor. Preu per preu, que triï el desentrellador.

Crec que ja que l’Ajuntament de Ciutadella ha decidit reformar la placeta d’Artrutx, no hauria de perdre l’ocasió de substituir la font projectada per un monument a ambdós il·lustres ciutadellencs. Algú pot presentar més mèrits? Sincerament, no ho crec. Un i l’altre aconseguirien així el reconeixement perpetu. Tot i així, sospit que si bé Carles Torrent necessita ser immortalitzat en pedra i que el 8 de febrer de cada any cantin davant de l’escultra que sli dediquin una tonada com ara “Prietas las filas”, el director general prefereix l’homenatge popular, un reconeixement amb més caliu. No sé, amb alguns exaltats i alarmats per la seva brillantíssima tasca, hem pensat que potser seria més indicat contractar un grup de músics sud-americans que acompanyin el seu caminar per la vila amb una cançó indicada a la seva tirada per la figuració. Humilment propòs “Fina estampa”, especialment aquell fragment que diu “La veredita sonríe cuando tu piel acaricia. Y el cuculí se ríe, y la ventana se agita, cuando por esa vereda tu fina estampa paseas”. En el benentès que s’ha de cantar en sànscrit, que si es fa en l’idioma dels Glecs, vés a saber que entendrà la gent. No voldria que hi hagués cap problema, ni que algú entengués allò que la lletra no diu.

Seria una bona idea editar el Glecs en sànscrit per facilitar-ne la lectura? És una pregunta que deix sense contestar. El debat és obert. Hi ha gent més preparada que un servidor per decidir què convé.