LA TRILLOGRIP

Quan Gabino Canario, biòleg de professió i ornitòleg de vocació, va abandonar el Centre d’Investigacions Sanitàries, ningú no creia que ho fes tan emprenyat. La realitat, però, és que hi estava, i molt. Ara ha aconseguit que els tribunals hagin obligat als serveis secrets d’Espanya i dels Estats Units a desclassificar uns documents que aportaran una informació cabdal a la població i, a més a més, li donaran molta tranquil·litat. Per si de cas ha començat a filtrar algunes dades.

Gabino havia comunicat al Centre –fa mesos-- que l’origen de la grip aviària calia cercar-lo al Congrés dels Diputats. Sembla que no pugui ser, però és així. Li estranyava veure com algun ministre conversés massa sovint amb la cabra de la “Legión” i va començar a investigar. Segons ell, va ser el març de 1997 quan va començar a escampar-se una ambició que més tard mutaria en un virus I efectivament, si hem de fer cas al que ell va contar als seus superiors, podria ser que tingués raó.

En aquella època, un dels bidells del Congrés –no vol dir el seu nom per prudència— estava fent uns experiments per millorar el rendiment d’una petita granja avícola que tenia per guanyar un sobresou. Després de moltes provatures, va tenir la brillant idea de creuar gallines amb altres aus. Això, que en si mateix no era una mala cosa, va esdevenir tràgic. Efectivament, el bidell, en veure que els representants del PP havien adoptat un albatros com a mascota, va experimentar amb una d’aquestes aus. Tot d’una es va adonar que les gallines cobertes per un albatros mascle ponien uns ous bastant més grans que els que solem comprar a les botigues de queviures. Com que era una persona responsable i entenimentada, malgrat estar convençut que havia fet una descoberta important, no va voler passar d’aquí: volia investigar més. El problema va sorgir quan la dona del president del Congrés, Federico Trillo, s’hi va ficar –involuntàriament— pel mig. Aquell dia de 1997, la senyora Trillo, que no podia sortir de casa per un motiu que no ve al cas, havia telefonat diverses vegades al seu marit per tal que quan aquest tornés a casa li portés quelcom per sopar, atès que aquella nit havien convidat el senyor Aznar González. Federico li havia dit que la sessió acabaria tard i que el que li demanava era impossible. Ella, però, insistia contínuament, per la qual cosa el senyor Trillo va desconnectar el seu mòbil. La mestressa no es va rendir i va començar a trucar al Congrés. Al final, el bidell, cansat de contestar a les trucades de la senyora Trillo, li ho va dir al president. No podia haver triat un moment pitjor. Un diputat socialista li estava clavant la tabarra i es negava a deixar de protestar les decisions que prenia com a president. Aleshores, el bidell, plorós, es va tornar a adreçar al senyor Trillo per demanar-li instruccions. Just en aquell moment, el president va pronunciar la famosa frase “Manda huevos”. El bidell, acostumat a servir-lo –solia anar al bar del costat del Congrés per dur-li uns cafès boníssims--, va creure que parlava amb ell i que allò era una ordre. Com que les botigues estaven tancades en aquella hora i no trobava ous enlloc, va anar a la seva granja a triar els millors per a la senyora Trillo. Esperava que amb el present el tindrien en compte per apujar-li el sou. La senyora Trillo va quedar molt satisfeta i la seva cuinera no en parlem, en veure aquells ous magnífics.

El sopar va ser un èxit. O així ho semblava. La notícia dels ous es va escampar per la seu del PP i tothom volia tastar-los Però, la granja del bidell no estava preparada per produir-ne tants i va haver d’adquirir albatros asiàtics, que anaven més moguts i eren capaços de fecundar més gallines. Tot semblava anar bé, fins que uns anys després el senyor Aznar en va portar, d’ous, com a regal al president dels Estats Units. Aquell, havent sopat, va començar a veure aus pertot. Se’n va adonar el cap de la CIA en sentir que quan Bush s’adreçava al simpàtic president del Regne d’Espanya l’anomenava Ànsar. Com que estaven acostumats a les bromes de Bush, no es van alarmar, van atribuir l’error al fet que la pronúncia a l’americana del senyor Aznar era deficient i recordava la d’un ànec dient cuà-cuà, per la qual cosa Mr. Bush havia tingut la pensada de batejar-lo així: Ànsar. Mai no hauria imaginat la CIA que el cuiner de la Casa Blanca treballava per a la Xina. Era un espia que, en veure els ous que sobraren, els va robar i els envià al país que l’havia corromput juntament amb el secret que tan gelosament havia guardat el bidell. La sobreproducció asiàtica va fer la resta. Els albatros xinesos estaven condemnats a fer de sementals fins i tot quan estaven malalts. El polls que nasqueren escamparien la malaltia per tot el món. L’ambició és perversa.