NOSTRADAMUS HO VA PREDIR

Som a Saint Remy, any 1555. Michel de Notredame, Nostradamus, ha sopat bé. Fa un volta pel poble a fi de pair i es retira. Al llit l’espera, és una manera de dir, la seva segona esposa, Anna Ponsart Gemelle, una vídua rica. Nostradamus se sent amb força, però Anna no té juguera i se’n decanta. Michel diu quatre renecs interiorment i es dirigeix a les golfes. L’home està inspirat i quan ho està pot passar qualsevol cosa. Encén set espelmes i un llum d’encruia i després de passar unes hores estudiant, es queda adormit. Del tot? Mai de la vida! Comença a tenir visions, agafa la ploma i... cametes traieu-me d’aquí!

La Centúria XI acaba de néixer. Mai no serà publicada a l’engròs, només els autèntics investigadors de la seva obra la coneixeran i pagaran fortunes per una còpia clandestina. Podem llegir a la quarteta vuitena, la més difícil d’entendre: “A Ponent faran manies, negocis creixeran i minvaran. Les pedres de l’illa tombarà el vent. Les xifres són un caprici, el poble plora, els economistes s’exalten. La malaltia s’escampa i l’hospital és tanca en ple gener”. Poca broma amb el seu contingut. Críptic, sens dubte. Nostradamus és així. Diu coses i vés a saber què vol dir fins que algú, segles després les sap interpretar. No és que tengui massa mèrit desxifrar-les, però si més no demostra inventiva o imaginació. Antoni Joan Glec i Flòvia és l’única persona que ha esbrinat què va voler dir el gran Michel. Ara ho ha fet públic. La revista “Mucho más alla´” d’aquest mes publica una sucosa entrevista que li han fet, a Antoni Joan Glec, evidentment –Nostradamus fa segles que és polsim--. A continuació en copiaré un extracte.

Mestre, què va voler dir Nostradamus en i amb aquesta quarteta?
Benvolgut Rafa Pena... No m’estranya que no hàgiu comprès res de res. Nostradamus era mal d’entendre. Jugava amb les paraules. Cal analitzar les frases, refer el seu contingut. Si no fóssiu tan curts veuríeu l’evidència. Quan diu “les pedres de l’illa” es refereix clarament a un lloc envoltat per la mar on bufa el vent i hi ha poca terra i molt de còdol. Si consulteu qualsevol manual de geografia, de cop deduireu que es refereix a un fet esdevingut a Menorca.

No hi havia caigut, però ara que ho diu... de quadrar, quadra. Però, i la resta, què vol dir la resta?
La primera part no presenta complicacions, Ponent es refereix a Ponent, no cal ser massa llest. Comprenc que després hi ha un missatge ocult. Entendre “Faran manies” m’ha costat... així que a vosaltres vos ha de superar per força. Després de moltes hores aplicat a estudiar la quarteta, entenc que va canviar persones i temps verbals per encriptar-hi el cognom Femenias. Un cop deduït això, el que ens queda és bo de col·legir.

Perdoni la meva ignorància... però no entenc res.
I vostè fa feina a “Mucho más allá”? Miri que n'és, de banaula! Es refereix a un hospital, els comptes del qual ara van bé, ara van fatal. A Ponent només hi ha la “Clínica Menorca” i és del Grup Femenias. Que no volien fer-ne una de nova fins fa poc? Que no diuen ara que no guanyen un velló? Que no amenacen de tancar-la si no reben ajuda? Si Nostradamus no s’errava mai! Els economistes no entenen res i discuteixen inútilment, només una persona té capacitat per salvar la clínica.

Digui’ns qui és i farem tot el possible per convèncer-la que ens ajudi. La salut és el que importa.
No ho dic jo, ho va dir Nostradamus. Encara no enteneu que “gener” és un mes i un llinatge alhora? Hala, no em destorbeu més amb preguntes bordes, que he d’estudiar la quarteta novena. Aquesta sí que promet!

Benvolguts lectors, el mestre ens ha fet fora i ens ha tancat la porta. Antoni Joan Glec és molt savi, però un xic maleducat. Rafa Pena. Saint Remy. “Mucho más allà”.

Fins aquí l’extracte. No cal fer-hi cap comentari més.