CARTA TANCADA AL SR. PEREA CAVALLER I AL DIRECTOR DEL DIARI “MENORCA”

Destacat xenòfob i benvolgut director,

Amb una paciència quasi infinita he llegit tot el que ha escrit el Sr. Perea Cavaller durant els darrers anys i vós heu autoritzat de publicar en aquest diari: un grapat de cartes de lloança, una enciclopèdia de personatges per “entregues”, diverses solucions de tot tipus i algunes cròniques familiars. Tots aquests escrits, fins avui, i llevat d’un fora de to dedicat al Sr. Modest Giménez, només perjudicaven el mateix autor que ha merescut sens dubte els premis PELMA 1998, PELMA 1999 i PELMA 2000. Així mateix ens han permès de conèixer les obres completes d’un expert en economia, urbanisme, demografia, sociologia i no sé quantes especialitats més.

Com que no som ningú per jutjar el que un escriu i el que algú decideix publicar, he callat durant tot aquest temps. Avui però, 1 de febrer de 2001, m’heu ferit. Avui heu guanyat exaequo el premi a la intransigència: el premi PATÈTIC 2001. Avui m’heu fet fàstic. Tractar els immigrants com ho heu fet em produeix gitera i reclam de poder-me defensar.

Heu vessat sobre els immigrants tots els mals, els heu fet responsables de totes les desgràcies. Amb molt de gust us pagaria un viatge pels “llocs sagrats” del nazisme i les obres completes de tots els autors xenòfobs que us manquin, tot i que sospit que deuen ser ben poques les que no coneixeu ni dominau.

Sortosament veig que, com en el cas de Pandora, l’ESPERANÇA s’ha salvat en obrir la caixa i no he llegit, encara, que culpeu els immigrants de robar-nos el menjar, l’aigua i l’aire. Esper que no ho guardeu per a un proper fulletó del col·leccionable. També esper que no vulgueu resoldre diversos problemes que planteja el darrer escrit (l’atur, el sanitari, el demogràfic...) obligant aquesta gent necessitada a treballar de franc, a fer-ho només a llocs de gran perill o en males condicions, a plegar sense jubilació en arribar a certa edat i a menjar productes de països civilitzats com ara farines per engreixar bestiar. Les malalties del nord no són com les del sud... Si amb tot això sobreviuen, i arriben a ser improductius, els podeu obligar a regressar al seu país. Com a darrer recurs sempre podran robar, prostituir-se o vendre els seus infants per pagar-se el passatge de tornada. Així no hauran costat cap cèntim a l’Estat i hauran fet realitat el seu somni que va començar amb un viatge infrahumà: col·laborar a enriquir, en tots els sentits, la nostra meravellosa civilització occidental. Al cap i a la fi, què podem esperar d’un moro, un negre, un xinès, un eslau o un quítxua? Què ens poden mostrar, tret de la seva misèria econòmica i humana? Com ja sabeu, aquesta gent(?) no té ni ànima ni sentiments i a més a més està infectada de diverses malalties.

Tot esperant que mai no aplegueu cap malaltia tropical i que no decidiu d’aïllar ningú que patesqui la SIDA o la tuberculosi, i agraint-vos que us hagueu despullat públicament per demostrar com sou realment, us salud, ben atentament, per darrrera vegada en la meva vida.