dijous, de febrer 12, 2004

NO HI HA RES COM UN BON CLOT!

Acab de sortir d'un clot. La brigada municipal me l'ha tapat i me n'ha desallotjat, sense emprar cap violència, val a dir-ho. M'hi començava a trobar bé. Tan protegit i tan segur com a casa, si fa no fa. Reconec que dubtava si m'havia de traslladar a un altre que hi havia a pocs metres i que semblava més espaiós, però la possibilitat que ja estigués ocupat motivava que no em mogués del meu. Ja se sap que els clots van molt cercats, ara per ara. No n'acabes de sortir per anar a l'excusat i algú altre ja se l'ha fet seu. Ciutadella estima els clots, tal vegada perquè està farta de ser tan plana.

Un clot té de tot: no hi necessites instal·lació elèctrica, amb els llums del carrer en tens prou; hi pots acumular aigua de pluja en un raconet que et servirà de cisterna, encara que no és gaire potable; terra, per poder fer castells quan no saps en què passar el temps; grava, per paredar; quitrà per poder tapar les possibles goteres i a més a més hi disposes d'una vista formidable quan alguna jove passa prop --servidor és un voyeur, què hi farem!--, calefacció central uns quilòmetres metres més avall i, sobretot, foradant foradant cada cop ets més prop de Nova Zelanda. Però el millor que té un clot és que creix sol, sense que calgui demanar permís d'obres per ampliar-lo. Un clot surt molt bé de preu. Quan l'ocupes és petit, però dos o tres dies després ja ha crescut. No cal que passi gaire temps i ja el poden ocupar dues persones. Si tens sort i ningú no comunica a l'Ajuntament que a tal carrer hi ha un clot, prest s'hi pot encabir tota la família. Encara que ningú no et demana certificat de propietat --se suposa que la via pública pertany al poble-- som partidari que es creï el "Registre municipal de clots". El funcionari encarregat tindria feina garantida. Els clots crien com a bolets, fan rotllos. Ho podeu comprovar amb una simple ullada: allà on n’hi ha un, prest n’hi haurà més. Es veu que són intel·ligents i creients, apliquen la Bíblia: "Creixeu i multiplicau-vos!". Properament publicaré una tesina que demostra que es comuniquen entre si.

Hi ha molts de tipus de clots: planets, profunds, llargs, simètrics, perillosos, inevitables... quan te’n trobes un d’inevitable, hi caus: “Tenga...”; i el propietari et contesta: “Passi, passi, veurà el clotet”. El meu preferit és el clot tímid. Aquest tipus de clot a vegades suplica que el tapin amb sauló. Afortunadament just plou --i sant Pere és una artista en açò de fer ploure-- reapareix més xalest que mai i sense vergonya.

El clot té tres amics naturals: el consistori, l’asfalt i els camions; i tres enemics mortals: l’oposició, l’empedrat i les eleccions. Ara és una mala època per als clots, en pocs mesos la gent votarà dues vegades i els clots s’hauran d’amagar si no volen que els tapin. Tal vegada sigui el moment d’endegar la campanya “Adopta un clot” i fer veure als que els voldran eliminar la importància de comptar amb uns bons clots. Un clot facilita que els vianants passegin més atents, millora la capacitat de reacció dels conductors de vehicles... fins i tot són revolucionaris: faciliten que es pugui putejar l’empresari quan hom agafa la baixa per culpa d’un turmell torçut en caure-hi. I fa net; si no l’ha ocupat ningú pot servir de paperera, etc. Un clot només té avantatges. Al nucli antic, per culpa de l’empedrat, que és més elegant i fa noble, cada dia n’hi més pocs, de clots; ara, extramuros és una passada. Sembla una autèntica exposició d’art alternatiu al carrer. Una competició. Alguna zona és un autèntic museu, fa goig. A més no és com la de les bicicletes rovellades que sempre pot ser destruïda per algú. A un clot, com a molt el pots omplir d’àcid úric, sals i urea si has fet massa cerveses i trobes els lavabos tancats. Però en eixugar encara és més gros que abans.

Em neguitejava la possibilitat que el Partit Popular acabés amb els clots que va deixar el Pacte de Progrés. Hom sap que el PP destaca per exigir infraestructures de qualitat. Sortosament no ha estat així, rectificar és de savis. La veu del poble afirmava que la primera cosa que faria aquest consistori seria reasfaltar els carrers i que la dita d'en Nel Mascaró que calia esperar a fer-ho a l'estiu per mor que l’asfalt en calent és de millor qualitat era una invenció d'aquell antic regidor. Es veu que algú ho va entendre malament. Si fa no fa hi ha tants de clots --possiblement n'hi hagi més-- ara com fa un any, i això està molt bé: tots tenim dret a un habitatge digne. La llàstima és que tant de clot no permeti que la circulació d'automòbils, camions i bicicletes sigui fluïda, però alhora permet que comprar accions de Pirelli, Michelin, Goodyear, etc. sigui una inversió garantida. A part, és clar, que fomenta que els xofers cada dia siguin més hàbils a esquivar-los. La continuïtat de Carlos Sainz, la tenim assegurada. I, amb sort, ens podrem evitar la construcció del famós velòdrom. Només cal convèncer els esportistes que es dediquin al trial, al cros, a l’slalom sobre patins...