DESDOBLEM

Tenim uns polítics que són una monada. Uns autèntics encants. Val a dir que hi ha associacions que estan a la seva alçada. Tenen tan poca cura amb el llenguatge –tant si escriuen, o parlen, en català com si ho fan en castellà—, que em fa mandra votar-los. Els repeteixen una i mil vegades que les expressions “a nivell de”, “en base a” i “des de la...” són incorrectes, però ni cas: a insistir. El que em fa més gràcia, o pena, és que quan una llei que ha estat aprovada conté un d’aquests errors, no el poden corregir. Curiosament, si l’errada és una xifra sí que es refà. Deuen ser tots de ciències.

Últimament els agrada repetir “des de l’honestedat”, “des de la prudència” i des de no sé quantes coses més; i jo em deman: on són la honestedat i la prudència? La preposició “des” (acompanyada per ‘de’) en català, o “desde” en castellà, només es pot emprar quan es refereix a espai o temps. Així, hom pot dir “des de ca nostra” o des d’ahir vespre”, i prou. Tota la resta són un intent de demostrar que saben parlar, quan l’única cosa que saben és fer-ho “des de la ignorància” més absoluta (una expressió incorrecta però que veig que és l’única que saben entendre). Fa afrontar sentir-los.

Darrerament s’ha posat de moda parlar del “desdoblament” de la carretera general. Algú s’ha posat a pensar què vol dir “desdoblar”? Hi ha algun il·luminat, o lletraferit, que hagi cercat al diccionari la definició de la paraula? Confii que no ho faci, ja que s’enduria una sorpresa majúscula. En castellà, per exemple, es pot “desdoblar la ropa”, si prèviament “la habían doblado” o “fraccionar un compuesto en sus componentes o elementos”. En català, el significat és gairebé el mateix. Per tant, les persones que volen desdoblar la carretera deuen exigir separar el quitrà de la grava i poca cosa més. Filant molt prim, podríem entendre que volen dividir l’actual via (que és de doble circulació) en dues d’un sol sentit, amb la qual cosa els avançament serien del tot impossibles i n’hi hauria prou a trobar un bromista que circulés a 30 quilòmetres per hora per anar de Maó a Ciutadella en un dia i mig, o dos. O no arribar-hi mai si el de davant acabava la benzina.

No pensar el que dius, té aquestes coses. En realitat, desdoblar no és multiplicar, sinó dividir. De fet, el que demanen és fer una autovia –que imiti la ronda Sud de Ciutadella--, però els fa por dir-ho clarament per tal que el rebuig popular no els comporti una revolta com la que hi ha hagut a Eivissa; o bé exigeixen quatre carrils. Per aconseguir quatre carrils i desdoblament a la vegada, la solució seria: fer vuit carrils i posteriorment dividir-los per la meitat per tal que n’hi quedassin quatre. Una feinada. I és que si no en feien vuit, un cop construïts els quatre (doblar), els haurien de desdoblar, amb la qual cosa tornaríem a quedar com avui. Açò sí, les molèsties per als conductors per tot aquest desgavell haurien estat agradoses.

Sobte, d’altra banda, que els desdobladors que no saben què és desdoblar proposin l’exemple de la ronda abans esmentada com a mostra del que pretenen. He circulat diverses vegades per aquesta via i amb tanta rotonda, acab arribant abans a la meva destinació si no hi pas. Si feien el mateix a la carretera general, anar de Ciutadella a Maó seria una manera excel·lent per admirar el paisatge, però de cap manera hi arribaríem més prest. Per fomentar l’afecció per l’ornitologia, seria una idea de primera.

Tanmateix, si el que volen és desdoblar la ronda Sud de Ciutadella, tenen tot el meu suport. Convertir els quatre carrils actuals en dos, pot ser una cosa ben interessant. El material recuperat sempre es podria emprar com a peltret per omplir el dic del nou port de Ciutadella. Més que res per aprofitar-lo. En definitiva: cada cop tenc més ganes d’afiliar-me a un d’aquests grups neoprogressistes que hi ha per Menorca. Senyor Camps, esper la papereta d’inscripció. Abonaré cada més la quota. És més, em pot cobrar doble durant mig any i amb el que li sobri es podrà comprar un diccionari de català i un de castellà, més que res per no continuar dient exactament el contrari del que pensa. En això, en castellà, li diuen “doblez”. I encara tenim prou sort que no ha començat l’educació trilingüe, ja que llavors trob que els ventalls seran molt més grans.

HOMENATGE AL SAIG 092

M’ho vaig perdre i em dol. Açò, s’avisa. El saig núm. 092 de Maó és incorruptible. L’altre dia ho va demostrar. En trobar un automòbil mal aparcat davant del centre de salut “Dalt Sant Joan” –vehicle que a més superà el temps màxim autoritzat a ocupar un espai-- va cridar la grua. És el que toca. I ell és un artista. El problema vingué més tard. Efectivament, mentre l’operari de la grua ja s’havia endut l’automòbil, la propietària –tot i reconèixer la infracció— intentà d’explicar-li els motius pels quals l’havia comesa.

Es veu que en arribar al centre no trobà lloc i que atès que el seu pare –ja major— havia patit una malaltia greu per la qual havia estat ingressat a la residència sanitària pocs dies abans, s’atabalà i deixà el cotxe allà. Posteriorment, mentre un empleat del centre el custodiava –car no el podia abandonar--, ella va anar a cercar l’automòbil. Aquest ja havia partit, escoltat per la grua municipal. El saig estava orgullós de la feina feta. Tot i que li va explicar què havia passat i que ho va poder comprovar, demostrà una gran vocació recaptadora: una prova de poder.

La infractora li suplicava –no li reclamava que li tragués la multa--, sinó solament que li tornassin l’automòbil per poder portar el pare a casa, però ell ni cas. Hom hauria dit que el saig es podia haver entendrit, amb la qual cosa la seva incorruptibilitat hauria quedat en entredit. Sortosament no ho va fer. Va preferir ser un gran defensor de l’ordre i permetre que el malalt restàs enmig del carrer. Així es fan les coses; sí, senyor! També hauria pogut portar la família a casa en el vehicle municipal per demostrar una mica de sensibilitat. Idò, no. No ho va fer. Gastar benzina de l’Ajuntament? “Acabáramos”. Ell no fa favors.

Després de tal recital, solament esper que el seu cap el condecori amb la “Banaulada de Gràcia”, preferiblement fabricada en un metall noble o, si més no, amb el “Fuet de Plata” de la ciutat. Confii que l’Ajuntament em convidi a assistir a l’acte de lliurament. Segons m’han dit, també li regalaran un coixí. El motiu és obvi: esser tan escrupolós sempre pot comportar que qualsevol dia hagi d’emparar una coça al cul que li impedesqui seure com Déu mana durant una temporada. I tot per ser un extraordinari defensor de la llei: “Dura lex, sed lex”. Felicitats, saig 92, vostè és una figura! Passeja una bomba que li fa la funció de cor, però total, com que no feia servir el de carn, amb la pròtesi va que xuta. Nyetes, aquest xut m’ha sortit de més a més. Deu ser perquè l’oficial fa oposicions per servir de sac 092. I és quan un passeja unes natges així, és complicat reprimir les ganes d’oferir-lo per experimentar la capacitat de xut dels administrats.

Un cop l’hagin condecorat, honorable servidor de l’ordre, es podria preparar per un curs per aprendre a servir els ciutadans, que mai no és sobrer. Mentre no l’aprovi, permeti’m que sigui el primer a felicitar-lo per ser tan incorruptible. Artista, que és una artista!