Acceptar una infracció

Dilluns s’escampava per Alaior la notícia que Onofre Pons Quitana havia dimitit. Si això és cert, m’ha fet malbé l’article. Si més no, parcialment. Mai no he votat en Nofre, ni ho faré, però sempre m’ha caigut molt bé. Els que el coneixem, sabem que és una persona agradable, educada i que sap fer favors. I sap perdonar. No tots podem dir el mateix.

En Nofre, la seva dona i el seu fill, en Santi, han rebut fort aquests dies. La reacció d’en Nofre en encaixar la notícia de la denuncia que que la seva família, havia comès una infracció urbanística, em va semblar molt digna: ho va reconèixer tot i va dir que n’assumiria les conseqüències, fossin quines fossin. Han calgut molts d’anys per sentir algú pronunciar una resposta així. Des d’ara encara rebrà encara més respecte de part meva. Diuen que no n’hi ha prou, que ha mentit i ha empetitit la infracció. És possible. En realitat, no m’importa gaire. D’infraccions, en comentem tots i gairebé cada dia. Respectam el codi de circulació? Pagam totes les factures en blanc? La llista seria inacabable. Segurament hi ha persones impol·lutes, però són ben poques.

Està incapacitat en Nofre per continuar ocupant un càrrec? Probablement. Com jo mateix. Servidor no n’ha ocupat cap mai i ell ha dimitit. Empat. Aconseguit de manera diferent, però empat. En aquest afer, no hi veig una càrrega afegida. Atès que no governava, no crec que s’hagi aprofitat del càrrec. Ha vulnerat les normes –com ja he dit, qui no les trepitja?-- i ho ha reconegut. Per mi, està perdonat i ja no n’hem de parlar més, del seu cas.

El fet que ell hagi dimitit i altres no ho hagin fet –membres del seu partit, i de tots els altres: de tots!— no significa que demani el mateix –la dimissió- per al regidor socialista qüestionat. Tampoc no hi veig, en el seu cas, un gran abús de poder. Retreure-li una infracció comesa pel seu pare, no em sembla gaire correcte. Em referia a casos més foscos succeïts a altres pobles. A un que jo me sé –i tots--, sí que hi ha hagut utilització indeguda del càrrec. I no em referesc a cap regidor, sinó a un altre tipus de polític. Alguna infracció urbanística no ha estat descoberta per qui ho havia de fer i això que l’ha tenia ben a mà. Fins i tot compartia ADN amb l’infractor. I ningú no ha dimitit. Un ocupa el càrrec i altres encara treballen per a l’ajuntament. I tothom a callar perquè com ja sabem “tots són iguals”. Idò, no. No tots són o som iguals. Almanco un ha demostrat que no ho era: es diu Onofre Pons Quintana.

A Menorca, a les Illes, hi ha una col·lecció d’edificis il·legals que fa por. Els seus propietaris pertanyen a totes les forces polítiques, diguem-ho clar. Quantes cases o xalets s’han tirat? Ben poques han estat les edificacions enderrocades. Les que ho han estat, han emparat el pes de la Llei justament. Justament? I ara! I tant que no. Quan les sancions no s’apliquen a tots, estan mal aplicades. Qui no s’ha emprenyat quan la grua li retirava el cotxe que havia deixat mal aparcat a un carrer on trenta automòbils més cometien la mateixa infracció? Això fa mal, molt més mal que no la multa. Puc intentar comprendre que el nombre de policies és ínfim i que per això molts ho aprofitam per infringir les normes. Sovint, les multes només es posen quan hi ha una denúncia pel mig. No em sembla il·lògic: és impossible passar per tots els carrers cada dia. Ara bé, en rebre una denúncia, el mateix policia que fa retirar i multa l’infractor, hauria de fer el mateix amb la resta d’automòbils que comenten la mateixa infracció. Així de clar. És intolerable que només carregui contra el denunciat i acluqui els ulls davant de la resta. Ell, l’agent de l’ordre, també hauria de ser sancionat. I el denunciant que sortia de cul del garatge davant dels seus nassos.

Tots som culpables de la corrupció. Continuam admetent –i votant-- unes llistes tancades que aixopluguen autèntics impresentables. Quan un no ho és, dimiteix i encara el critiquen. Part de la solució és passar de votar els partits que admeten aquesta gent, tot havent comprovat com era. I, sobretot, començar a exigir d’emetre vots personals i no haver d’acceptar les llistes tancades- Hi ha massa professionals de la política en els partits. Però també n’hi ha d’honorables.

Sòl industrial

La patronal menorquina CAEB ha proposat de fer una federació de polígons industrials per equilibrar el preu del sòl industrial a Menorca. Això, que en altres circumstàncies em podria semblar bé, em sembla una ingerència inadmissible en el mercat i un premi a qui no s’ho mereix.

Si acceptam de viure en una societat en què és el mercat el que regula els preus, cal assumir aquests principi fins a les darreres conseqüències. La situació és la que és gràcies a –o per culpa de— qui tothom sap. Per què s’ha arribat a produir aquesta diferència de preu? Cal que ho digui? A Ciutadella de Menorca –o de vés a saber d’on— el preu del metre quadrat de sòl industrial triplica el de Maó. Això, en teoria, no permet als empresaris ciutadellencs de competir en igualtat de condicions. I dic en teoria, perquè en realitat ja fa anys que ni els ciutadellencs ni els maonesos poden competir en igualtat de condicions contra els empresaris... de la “Meseta”. Contra aquesta competència deslleial, ni CAEB, ni PIME, ni PP, ni PSOE piulen massa. La consigna és prou clara: “España es lo único importante” i si per fer-nos estimar per un Estat que ens tracta com a súbdits –gairebé diria que feudataris del centre— cal fer una reverència contínua a la Espanya imperial, en acotem i ja està. És cert que de tant en tant hi ha alguna queixa en què el polític centralista de torn recorda que patim un dèficit fiscal important –el més alt de l’Estat, cal dir-ho--, però aquí s’acaba la història. Nova reverència, estimats meus, i a callar quatre anys més.

Tornant al preu del sòl industrial a Ciutadella --presumptament car--, em sembla evident que no ho estat massa, de car. Als actuals propietaris els ha sortit prou bé de preu. Han fet un bon negoci i la seva visió de futur em sembla lloable. Ho dic sense cap tipus d’ironia: han fet el que havien de fer. Els responsables que ara els preus siguin elevats, no són ells, sinó el qui els han permès de fer aquest negoci; negoci que, d’altra banda, és completament legal. Ens hauríem de demanar, per tant, si els vertaders responsables de posar difícil l’adquisició dels solars mereixen de continuar gaudint del suport popular. I això només ho diran les urnes. Si la gent els vota, després que no es queixi. Si guanyen legalment –sempre han guanyat així--, què s’hi pot fer? La resposta és òbvia, callar i esperar quatre anys a veure si hi ha més sort i a veure si reflexionen i canvien aquesta esbojarrada política. O si el mateix partit canvia de representants: una altra opció. El que de cap manera no es pot fer és una federació de polígons per equilibrar els preus. Això només serviria per premiar qui ho ha fet malament –l’Ajuntament de Ciutadella— i penalitzar qui ho ha fet bé –l’Ajuntament de Maó— i això, senyors, és profundament injust.

Que la política urbanística municipal ha estat penosa a Ponent –permutes, deixadesa...--, és un fet contrastadíssim. Ens uns casos, els responsables no són els gestors de l’Àrea, però en d’altres sí que ho són. En el tema del sòl industrial em sembla prou clar. A Maó va ser l’Ajuntament el que va fer les obres per posar el sòl a l’abast dels potencials compradors; a Ciutadella es va optar per deixar que fossin particulars els que les fessin i el que en realitat han fet ha estat un gran negoci. Ara en patirem les conseqüències. Personalment, don un deu als actuals propietaris i un zero absolut a l’Ajuntament. Que ara es demani d’igualar preus em sembla una agressió intolerable als maonesos. La llibertat de mercat ha de permetre que cadascú compri el terreny industrial on consideri més oportú. I punt!

I ja per acabar, vull exposar una altra petita discrepància amb CAEB –i em dol perquè sent una estima sincera pel seu president, que a més a més és una gran persona--. Afirma que l’especulació no hauria d’existir en el sòl industrial. Bé, i per què no? Si un grup inversor especula i té èxit, millor per a ell. Uns especulen en borsa, altres en habitatges i altres en sòl industrial. Francament, no hi veig cap diferència. I, ves per on, per primera vegada he d’estar d’acord amb PIME. El seu president expressa una sentència prou entenedora: “El Ayuntamiento no puede descuidar la gestión del polígono Industrial cediéndolo a manos privadas” (sic). Ara bé, senyors de PIME, durant prou mesos, o anys, uns dels principal avaladors del grup municipal que ara criticau ha estat, precisament, l’entitat que representau. És abans que s’ha de dir “canyot”