Els partits mai no rectifiquen

Molt de parlar que vivim en un estat de dret i quan els jutges parlen ningú no els fa cas. No hi ha dret? Hom publica una sentència de més de set-centes pàgines i, evidentment, és massa llarga per repassar-la. Què fan aleshores els nostres polítics?: cercar-hi frases que s’adaptin a allò que més els convé. I, sobretot, maldar de no llegir les que se’n separen. Fa goig. O pena.

La sentència sobre els atemptats de l’11-M és prou clara, segons diuen, però ningú no li fa gens de cas. Tot i que s’han molestat a repassar-la asseguren que exculpa ETA i que manté que la miniparticipació en la guerra d’Iraq no hi va tenir res a veure, el personal, res de res: com si sentís ploure. Em satisfà aquesta sentència, sobretot perquè estic d’acord amb els dos raonaments que vaig sentir explicar al magistrat. Tanmateix, el que no pot ser és acudir a la Justícia i quan aquesta dicta passar del que diu. Rebenta bastant llegir com el PSOE reclama al PP que abandoni la seva teoria –absurda teoria— de la participació de terroristes bascos en l’atemptat; i també rebenta escoltar que el PP s’empara en la inexistència d’una relació causa-efecte entre la guerra d’Iraq i les bombes que acabaren amb la vida de gairebé dues-centes persones.

Els partits podrien haver-nos donat una lliçó democràtica, podrien haver-nos fet palès que respecten la separació de poders. Malaguanyada oportunitat. Han preferit de continuar fent el ridícul i convidar-nos a no fer ni cas a la Justícia. Perquè aquesta és l’única cosa que ens mostren: a no fer-li cas. Estic d’acord que el PP reclami al PSOE una rectificació, i a l’inrevés. Cap dels dos, emperò, són capaços de demostrar una mica de dignitat. I no només açò, em fa pena escoltar com Rubalcaba assegura que ni ell ni el president del Govern han relacionat mai els atemptats amb la guerra –cosa que ignor, tot i que amb la boca petita el PSOE i l’esquerra ho van fer, ho fan i sospit que ho continuaran fent--. És possible que ell no ho hagi fet –ara mateix no record si ho va fer o no--, però és indignant que tot seguit aconselli al PP que no continuï per aquest camí ja que s’hi ho fa en pot sortir malparat. Genial! És com si està insinuant que no ho ha dit, però que ho pensa. Ho diu d’una manera fina. L’actuació dels dos grans parits ha estat lamentable en aquest afer. Podrien tenir la dignitat de... però és que açò seria exigir-los massa. Dignitat? Què és açò?

Part dels mitjans de comunicació afins al PP tampoc no ajuden gaire a desfer l’embolic, ans al contrari. Que ho faci “El Mundo”, ho puc entendre, que ho faci una emissora que teòricament es creà per difondre l’ètica cristiana –entre altres coses escampar “la veritat” i ensenyar a rebutjar la mentida— em costa més. Cap problema. Cada dia hi ha més coses que em costen d’entendre en aquest món. Probablement no estic preparat. Tampoc no em preocupa massa i no sé si vull entrenar-m’hi.

Qualsevol que repassi com ha actuat ETA fins avui, pot deduir que el “modus operandi” dels atemptats de l’11-M li és aliè. Qualsevol que hagi llegit la premsa durant els darrers quinze anys hi trobarà prou amenaces a Espanya: molt anteriors a la pseudoparticipació en l’esmentada guerra. Desentendre’s d’aquestes amenaces pot ser còmode, però és irreal. La qüestió és que vivim en un món complicat, que pateix un problema greu: certa manera d’entendre l’Islam i de voler-lo imposar. En realitat, hi ha extremistes que ens volen salvar a base de fer-nos esclatar els budells en nom de l’Islam. Són molts? Són pocs? Ni idea, la qüestió és que aquests grups existeixen. i que els seus integrants no necessiten l’excusa de la guerra d’Iraq per actuar. No van ser amenaçades França i Alemanya, països que rebutjaren la guerra? I fins i tot en el cas que hi hagués una relació directa, quina defensa tenen aquestes extremistes? Cap! No van veure com el poble majoritàriament s’oposà a la participació espanyola? Així li ho pagaren? Podria entendre jo –que hi estava a favor, de la invasió—hagués patit un atemptat, però fer esclatar bombes d’una manera indiscriminada és repugnant.

I el PP, com gosa de mantenir que ETA hi va participar i a la vegada dir que la seva política antiterrorista va ser un èxit? Un gran èxit, ja es ben veu. Un 20% dels morts imputats a l’organització s’haurien produït en un sol dia. Quin èxit més indiscutible! A la llengua tots li feim dir el que volem.

En definitiva, votar fa mandra. No ho vaig fer el 14-M, ni ho faré d’aquí a quatre mesos: no s’ho mereixen. El PP va mentir durant els dies posteriors a l’atemptat en atribuir la responsabilitat a ETA i gent que normalment s’abstenia, en adonar-se’n, va anar a votar indignada. I el PSOE va guanyar d’una manera neta, car va obtenir més vots. No hi va haver cap tupinada. Però també mentiren PSOE i altres en insinuar que hi havia una relació entre la guerra i els atemptats. Cap dels dos no rectifiquen. Cap dels dos --o cap dels tants, que n’hi ha més que actuen de la mateixa manera— no són capaços de rectificar.