La Diada

Quin sentit té celebrar d’una manera especial el dia dedicat a sant Antoni? Tal com es fa des de fa uns anys, sospit que cap. Ja podríem fer el mateix tipus de bajanada el dia de sant Fulgenci o de santa Prisca que, per a qui no ho sàpiga, són l’anterior i el posterior a la data en què se celebra el dia de sant Antoni.

He de pensar que, tanmateix, aquest dia continua essent especial per als menorquins. A uns, ens recorda que pertanyem d’alguna manera a una nació vençuda. Altres consideren que la pertinença en aquesta nació és minsa i, finalment, n’hi ha molts, probablement la majoria, que s’han convertit definitivament en aliats dels que escanyen el meu sentiment nacional. Cap problema, hi tenen tot el dret.

El dia dedicat al sant, hi commemoram tres coses: la seva festa d’una manera pròpiament dita, la conquesta de Menorca i el retorn del cristianisme a l’illa. En realitat, n’hi podríem afegir més: recordar l’extermini que van patir els menorquins musulmans, l’arribada de la cultura catalana i que ens vam lligar en aquesta nació ofegada per la resta de l’Estat, etc. Tot això, s’està perdent. Més o manco, la mal anomenada Diada del Poble de Menorca s’ha convertit en una perversió absoluta de la celebració inicial. Més que res, s’ha transformat en una excusa perfecta per estendre un caramull de banderes que no existien quan les tropes del rei Alfons II va arribar a l’illa –som dels que es neguen a acceptar l’ordinal Alfons III, car en aquella època l’ordre es transmetia per línia paterna així que cal denominar-lo AlfonsII--, i a interpretar un himne que tampoc no existia i que és prou estranger i tardà. Celebram una Diada plena d’anacronismes, cosa que fa pensar a què juguen alguns. Enguany, a més a més, hi ha l’excusa perfecte de repetir-lo, l’himne, fins aconseguir l’èxtasi i veure si algú memoritza aquest bullit de lletra que hom proposa afegir-li. A part d’açò, la Diada no és més que una excusa per tastar taronges, esmussar-nos amb dàtils immenjables, acabar amb els quatre garballons que resten silvestres a Menorca i assenyalar als infants on han de cercar el porquet que es passeja al costat del sant. Tal manera de fer les coses mereix, sens dubte, una missa extraordinària, interpretar un Te Deum dedicat a vés a saber què i a qui, una homilia que escolten polítics que mai no posen els peus a cap església, una processó absurda --interrompuda contínuament per interpretar la Marxa Reial-- i finalment rebre una col·lecció d’empentes per no veure –contemplar-ho és massa complicat perquè hi ha un excés de gent-- com un regidor o una regidora intenta de destrossar una rajola clavada ben enfora d’on realment hi havia la murada --que més o manco era suvora la placeta on s’aixeca l’estàtua des be--. Aquesta és la Diada del Poble de Menorca, si més no del de Ciutadella.

Ben mirat, el més destacat és l’homilia del bisbe i alguna conferència que s’hi pugui programar. La resta... una excusa per adorar cavalls, que és allò que de ver de ver es duu a Ponent. De diada nacional, ben poca. Molt de Tres Tocs, talment com es fan els Tres Tombs arreu del Països Catalans, dissimulats per una profanació total del record. I, mentrestant, el Día de la Hispanidad, o de la Raza, o del que sigui els carrers resten buits i no hi veim ni banderes, ni hi sentim marxes reials... tot i que enguany una persona va penjar la rojigualda davall ses Voltes, fet que em sembla lloable. Sant Antoni és, per tant, una magnífica oportunitat per tocar els galindons als quatre nacionalistes que encara hi ha a Menorca.

Anar a 50 km/h, és prudent?

L’aplicació de qualsevol mesura que eviti o disminuesqui els accidents de trànsit té i tindrà el meu suport. En aquest sentit, som partidari de reduir la velocitat màxima per poder circular per les carreteres de Menorca, tot i que també fóra interessant d’aplicar-ne una de mínima. A més d’incrementar la seguretat dels conductors, ens faria col·laborar a disminuir la despesa energètic i, alhora, emetríem una quantitat més baixa de fum a l’atmosfera.

Personalment, m’està bé de circular, com a molt, a 90 km/h –i no em desagradaria que s’obligàs de fer-ho a 80--. De fet, fa molts d’anys que no super aquesta velocitat: 90 km7h. Supòs que el fet d’haver patit dos accidents –un com a xofer i l’altre com a acompanyant— em va fer obrir els ulls i aixecar el peu i tancar la boca a la possibilitat de remullar-la d’alcohol. Ara bé, totes aquestes mesures, i altres que es puguin promoure i implantar, han de ser assenyades. La realitat ens demostra que no sempre és així.

Fixar un límit de 50 km/h per poder circular pel desviament des Mercadal, podia tenir sentit quan per aquest terme municipal hi passejava un munt de cabres salvatges. Un cop aquests animalets van ser eliminats per l’autoritat autoritària, una limitació de la velocitat tan brutal sembla excessiva.

Quin sentit té desviar una carretera –treure-la del nucli urbà— si després s’ha de limitar la velocitat màxima de circulació a una ridiculesa de 50 km/h? Absolutament cap. Per fer això, per prendre una decisió així, no cal fer el desviament de Ferreries, per exemple. Durant els metres en què s’ha establert aquesta reducció absurda de la velocitat en passar a la vora des Mercadal, hi ha una raó objectiva per fer frenar els vehicles? Sí, hi és i, per tant, s’imposava i s’imposa una reducció. Aquest argument es basa exclusivament en l’existència de rotondes. És lògic, conseqüentment, que qui hagi de decidir de prendre la mesura correcta hagi pensat a rebaixar la velocitat de circulació per aquest sector. El que ja no ho és és que s’hagi passat. Puc entendre perfectament, i fins i tot compartir, que s’establesqui un límit de 70 km/h, o fins i tot de 60 km/h i que aquest límit no pugi ser superat de cap de les maneres, però fixar-lo en 50 km/h frega la ridiculesa.... i el perill. Ja no conduesc per carretera, però veig que els xofers han de clavar els vehicles per no infringir les normes. Clavar en sec un motor no és augmentar la seguretat, ans al contrari: és una arbitrarietat perillosa, és obligar els conductors a assumir un risc excessiu.

Hem de protegir les persones que empren les carreteres. Cal lluitar contra l’excés de velocitat, contra els que condueixen mamats, contra els camioners que allarguen la jornada excessivament... cal fer moltes coses. La primera, probablement sigui impopular i cap govern no té pebrots per aplicar-la: reduir la potència dels motors. Per una carretera, hom s’hi desplaça: res més; qui pretengui d’imitar asos del volant que volti per circuits preparats i no jugui amb la vida d’altri. Cada dia em fa més pànic travessar l’illa. Cada dia veig més imprudències i m’adon que hi ha un excés de tolerància amb els conductors que s’arrisquen i que posen en perill la vida de tots, però educar el personal no s’aconseguirà obligant-lo a clavar l’automòbil en passar pes Mercadal.

M’agradaria que qui hagi pres aquesta decisió rectificàs, parcialment, i fixàs un límit més adequat. Si no, caldrà posar botigues, parcs d’atraccions, etc., al costat de la carretera per entretenir-nos en passar prop des Mercadal. La cosa seria interessant. Ens podríem tornar a aturar-nos-hi –com fèiem fa uns anys— a comprar amargos o altres llaminadures. Els més moderns poden aprofitar per fer una returada i tasta la carta de qualsevol dels restaurants que hi ha al poble. Tot val per millorar l’economia dels comerciants. Tot, tret de les mesures absurdes. I anar a 50 km/h per un desviament, és absurd. Ho deixam en 60-70 km/h?